dijous, 5 de març del 2015

Memòria equip deganal FFTiC abril 2012-febrer 2015

Memòria de l’activitat desenvolupada per l’equip deganal de la FFTiC des d’abril de 2012 fins a febrer de 2015

En el projecte per al període 2012-2015 amb el qual es va presentar l’equip deganal a les eleccions de març de 2012 hi havia alguns objectius generales i específics que afectaven a diferents àrees. Sense voluntat de ser exhaustius, anem a repassar-los amb indicació de les tasques més rellevants que s’han dut a terme i dels nous objectius que ens proposem per als pròxims tres anys.
Durant aquest període, hem mantingut una comunicació vasta i fluïda amb tota la comunitat acadèmica que integra la FFTiC i encara d’altres centres que imparteixen docència a la nostra Facultat; i hem fet arribar tot tipus d’informació –al PDI, al PAS i a l’alumnat– a través de les llistes de distribució de correu electrònic i del pregoner electrònic. Així mateix, hem estat oberts a tots les suggeriments, comentaris i propostes que ens han arribat des dels diferents col·lectius i que han servit per a millorar el nostre treball.

Les àrees en les quals podem classificar la nostra activitat són:
1) Infraestructures
2) Eficiència energètica
3) Economia
4) Ordenació acadèmica
5) Qualitat
6) Relacions exteriors i internacionalització
7) Participació
8) Cultura
9) Igualtat
10) Comunicació
11) Secretaria
12) Normalització lingüística
13) Relacions institucionals


1) INFRAESTRUCTURES

L’organització i periòdica convocatòria de la Comissió d’Obres i Espais (COiE) del Centre ha donat peu a una modèlica organització d’una obra extraordinàriament complexa que ha requerit la participació de tothom per a la seua realització. En la susdita comissió han estat representats els diferents departaments, amb el seu director o directora, el PAS de departaments i del Centre, l’alumnat, els Instituts i el Deganat. La Comissió d’Obres s’ha reunit sense periodicitat fixa, però com a mínim sempre que l’obra avançava de planta i ha servit per: a) planificar els trasllats i mudances, b) establir el catàleg d’obres menors no incloses inicialment al Pla Director, c) exposar els problemes i inconvenients suscitats per l’obra, així com les possibles solucions, d) plantejar la modificació en els usos de diferents espais del centre i e) reordenar les ubicacions de diferents serveis, despatxos, etc. del centre en funció de les necessitats justificades. 

Tot i que aquesta comissió es va constituir al si de la Junta i amb mandat exprés d’aquesta, totes les decisions importants que afectaven al pressupost de la Facultat o al canvi d’ús d’algun espai d’aquesta han sigut ratificades per la pròpia Junta de Facultat. Tots els acords de COiE i de Junta de Facultat relatius a les obres i/o espais han sigut aprovats per unanimitat.

També es va constituir des del primer moment, per al desenvolupament del Pla Director, una reunió setmanal (la “reunió dels dilluns”) entre l’empresa constructora (Rover-Alcisa), la Direcció Tècnica de l’obra, la Unitat Tècnica de la UV, el personal informàtic de la UV, el personal de seguretat i prevenció de riscos laborals de la UV, l’administració del Centre i l’equip deganal del Centre. A aquesta comissió es traslladaven les peticions de la Comissió d’Obres i Espais, es feia el seguiment de l’obra i de les seues vicissituds, s’estudiaven alternatives i idees vinculades a la reorganització dels espais i, sobretot, es mantenia un contacte quotidià entre les parts implicades en l’obra per facilitar la seua marxa adequada. El resultat ha sigut: a) una sensible reducció en el temps d’execució (previst inicialment per a 3 anys i que s’ha reduït a 20 mesos) i b) la realització sense modificació pressupostària de diverses obres no incloses inicialment en el pla director, com ara el canvi de tota la fusteria metàl·lica i vitrals de la facultat i la realització de noves aules en espais abans ocupats per instituts a la primera planta o per la cafeteria de personal a la planta baixa.

Principals actuacions:
- A la segona planta hi ha la nova aula 206 de 110 llocs.
- A la primera planta s’ha produït una completa remodelació, amb noves aules: la 110 (reestructuració de 3 preexistents) i la 101, amb 96 llocs cada una, i les 102 i 103, amb 34 llocs cada una. A la mateixa s’han condicionat els espais per a: ADR, IULMA i Confuci. Igualment s’ha adaptat per a activitats culturals diferents i per a treballs en grup d’estudiants “L’Espai Cultural” de la FFTiC.
- A la planta baixa, hi ha les noves aules 02 i 03, de 66 llocs cada una on estava la cafeteria de personal. L’antiga cafeteria d’estudiants, convertida ara en cafeteria general, té ara una nova eixida a la terrassa recaient a l’Avinguda de Blasco Ibáñez.
- Totes les aules estan a hores d’ara equipades.
- Per primera vegada, en breu totes les titulacions de grau podran impartir la seua docència al nostre centre, sense necessitat d’utilitzar els aularis.
- La COiE va arribar a l’acord que els espais comuns de la Facultat (incloent-hi els departamentals) devien formar part d’un catàleg d’espais per a usos acadèmics (des de classes de màster a reunions, seminaris, etc.), sempre en funció de les necessitats prioritàries de les zones departamentals o instituts on estan ubicats. D’aquesta manera, la docència dels màsters oficials també es realitza al nostre centre en la seua integritat.
- S’han alliberat 3 despatxos en planta setena per al departament de Filologia Anglesa i Alemanya (aptes per a 6 PDI a temps complet) i 2 en semisoterrani per al departament de Teoria dels Llenguatges i CC de la Comunicació (també amb capacitat per a 6 PDI a temps complet).
- S’ha millorat notablement la xarxa de connexions a Internet del Centre, donat que no només s’ha reposat les connexions existents abans l’inici de les obres, sinó que s’han augmentat i, alhora, s’ha millorat la seua qualitat.
- No només totes les noves aules estan equipades a demanda de la docència que en elles s’imparteix, sinó que hem començat el cicle de reposició del mobiliari de les grans aules del centre, que era antic i obsolet, per millorar el confort de l’alumnat, i s’ha canviat el mobiliari de la 107 i 108 substituint cadires de pala per pupitres (pot veure’s en la part econòmica).

2) EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

L’eficiència energètica del nostre Centre ha experimentat un increment notable gràcies al nous vidres de les façanes nord i sud. Aquesta substitució no estava prevista al Pla Director de la Facultat i ha resultat de la negociació amb la Unitat Tècnica i el vicerectorat d’Infraestructures. Amb tot, som conscients que cal completar la millora amb la retirada de la ventalla de la façana sud, acció que permetria un notable estalvi energètic (i econòmic) en electricitat i aparells lumínics, així com un notable augment del confort del nostre Centre.

 3) ECONOMIA

S’han realitzat reunions periòdiques de la Comissió d’Economia del Centre per a fer el seguiment pressupostari anual i per prendre decisions relatives a despeses i inversions, especialment vinculades a les partides de ‘Laboratoris Docents’ i ‘Millora i Confort Docent’.
L’estratègia econòmica ha estat estretament vinculada en aquests tres anys al Pla Director d’Obres del Centre. D’una banda, en els exercicis 2012, 2013 i 2014 hem intentat fer els majors estalvis (superàvits pressupostaris) per tal d’invertir-los en equipaments docents (donat que el Pla Director ha comportat l’existència de noves aules al centre) i en el remat d’obres no contemplades inicialment al Pla Director citat, així com possibles millores i reparacions posteriors a l’obra.
El superàvit de 2012 va ser de 42.568,16 €. El de 2013, de 142.743,95 € i el de 2014 de 176.693,93 €. Això significa que, a més dels equipaments d’aules que més avall s’assenyalen, la Facultat està en condicions d’aportar una part de les seus partides pressupostàries a accions com la nova terrassa de la Cafeteria, o com la retirada de la ventalla de la façana sud, que està pendent dels permisos corresponents.
Pel que fa a les partides de Laboratoris Docents i Millora i Confort Docent, les inversions han sigut les següents:

Exercici / Pressupost LD / MCD
Partida / Inversió €
2012 / 27.685,07 € / 15.707,63€
- 8 llocs TIC nous en l’Aula 100 (Roycan) / 20.768
- Impressora / 389,40
- 10 projectors per a aules / 4.897
- 3 ordinadors / 1.562,91
- Mobiliari de l’aula 203  / 15.708,79
2013 / 25.698,63€ / 14.091,43€
- 7 micròfons inalàmbrics / 2.278,43
- 4 càmeres fotografia-gravació / 9.292,32
- Ordinadors i impressores / 14.221,47
-  Dos taules amb faldó / 785,  56
- 1  panell divisor amb peus/ 1.070,85
- 10 taulers murals d’anuncis / 3.243,88
-   5 armaris / 1294,93
-   1 armari especial / 2.424,84
-  6 cadires ergonòmiques / 1.976,90
- 7 taules de professor amb pantalla integrada /3.308,31
2014 / 24.262,24€ / 13.251,20€
-  Mobiliari Aula 101 / 18.636,42
-  Mobiliari Aula 108 / 2.330,47
-  Mobiliari Aula 109 / 752,13
-  Pissarra Aula 101 / 344,41
-  Taules professors, aules 101-110 / 5.632,24
-  TV led Aules 02 i 03 / 966,50
-  Equips de projecció Aules 01 i 03 / 2.271,64
- Catifes entrada del centre / 2.137,20
-  Taules Aula 03 / 3.966,46
-  Taules “Espai Cultural” / 842,16
- Electrificació pantalla Aula 02 / 150

En definitiva, les dotacions pressupostàries anuals i les partides de Millora i Confort Docent i Laboratoris Docents han servit per equipar els nous espais (aules, despatxos, sales de lectura, etc.) aconseguits amb el Pla Director, però també per enllestir la substitució del mobiliari a les grans aules de les plantes 2 i 4, per suplementar les aules TIC amb nous llocs i per mantenir el nivell de reposició del maquinari emprat a les aules.

4) ORDENACIÓ ACADÈMICA

Creació de noves comissions i grups de treball, a més de les que hi havia,  amb participació de totes les titulacions de la Facultat: Comissió de titulacions de centre (SUPRACAT,  amb coordinadors/es, presidents/es de graus i  SUPRACCA, posteriorment al 2013, amb direccions de màsters),  Comissió de Qualitat del Centre (graus i màsters), Comissió de horaris (graus), Grup de treball per a la revisió del Reglament de selecció del PDI, etc.
Creació d’una comunitat virtual on es troba la documentació de les diferents comissions: actes, acords i informació diversa.
Col·laboració estreta amb l’administradora i la secretaria del centre: organització matrícula, horaris de docència i exàmens i reserva d’aules.
Treball a favor del plurilingüisme:
- Possibilitat de fer un segon minor al mateix temps (abans no es podia).
- Possibilitat de oferir les llengües de la Facultat a estudiants que no siguen de la titulació tant del centre com d’altre.
Revisió i racionalització de tots els horaris dels graus, especialment LML (2013-2014) i TMI i Periodisme (2014-2015) per a evitar jornades als estudiants de tot el dia i possibilitar fer qualsevol minor.
Elaboració en alguns graus d’horaris per a Erasmus.
Normalització dels VERIFICA per a adaptar-los al RUCT (Registre de Universitats, Centres i Titulacions). Revisió i unificació de competències, activitats formatives, sistemes d’avaluació i resultats d’aprenentatge entre les titulacions de l’àmbit filològic, especialment a les assignatures comuns (FB i minors).
Coordinació de tots els graus per a elaborar la part comuna dels Reglaments del TFG i el calendari del centre.
Coordinació dels diferents màsters del centre: OCA, horaris, reunions amb els directors, etc.
La FFTiC participa en i organitza diferents jornades i activitats relacionades amb la innovació educativa.

5) QUALITAT

Col·laboració estreta amb la Unitat de Qualitat de la Universitat.
Creació i presidència de la Comissió de Qualitat del Centre (CCC), graus i màsters.
Preparació de jornades de formació sobre la ferramenta SGIC .
Elaboració del Manual de Qualitat del Centre i de la Política i Objectius de Qualitat del Centre.
Seguiments de l’AVAP, tasques de tancament del processos.
Preparació i informació sobre procés d’acreditació de l’ANECA (màsters en 2015 i després graus).


6) RELACIONS EXTERIORS (+ INTERNACIONALITZACIÓ)

Creació de l’OREiP (Oficina de Relacions Exteriors i Participació) per a atendre estudiants incoming i outgoing. Compta amb dos PAS i estudiants en practiques incoming, de diferents titulacions de la Facultat.
Activitats de l’OREiP:
-   Realització de Speed-cafenet. Activitats d'intercanvi lingüístic en diferents llengües. A l'abril ampliarem el concepte a “Cafenet dialectal” per sensibilitzar sobre les diferents varietats lingüístiques d'un idioma.
-      Publicació de Incoming survival guide: Guia de supervivència per a estudiants incoming.
-  Celebració de les Trobades intergeneracionals. Aquesta activitat està especialment pensada per fomentar la trobada entre els estudiants de la Nau Gran i estudiants incoming i locals.
-      Foment d’activitats de cooperació internacionals: conferències, tallers...
-      Jornades internacionals.
-  2013: dedicades a dos països: Alemanya i França
- 2014: dedicades a set països: Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Bulgària, Regne Unit, Irlanda
- 2015: en el marc d'un cicle internacional, s'organitzen jornades per països. Les pròximes són: 24 de març, França-Romania; 30 de març, Alemanya.
-     Col·laboració en la gestió de iniciatives proposades per companys i companyes de la Facultat relacionades amb temes de mobilitat i/o internacionalització.
-   Celebració de dos welcome-meeting a l'any (setembre + febrer) per als incoming que vénen a la nostra facultat.
-     Creació de la Comissió de Mobilitat del Centre. S'ha creat una comunitat en aula virtual on poden trobar-se tots els documents i les actes de les reunions de la Comissió de Relacions Internacionals de la UV.
-       Posada en marxa del Banc del Temps i de Monta el teu tàndem

7) PARTICIPACIÓ

NAU GRAN: implantació d’un nou curs del itinerari propi de la Facultat. Presència molt destacada de la FFTiC en el volum d'homenatge a la Nau Gran, que pròximament es publicarà.
Participació de la FFTiC en el programa Entreiguals, de mentoria per a estudiants de nou accés i estudiants incoming.
Participació de la FFTiC en el programa Conèixer. La FFTiC és un dels centres que més interès desperta entre els estudiants de secundària.

8) CULTURA

Quaderns de Filologia
- Digitalització dels volums de Quaderns de Filologia – Estudis lingüístics i Quaderns de Filologia – Estudis literaris des de 2002 i pujada al repositori de la UV (Roderic).
-   Actualizació de les normes d’edició i del format (plantilles noves alweb).
-   Processos d’indexació i migració progressiva de la revista a la plataforma digital Open Journal System (OJS).
Col·laboració amb altres serveis de la UV.
Col·laboració amb altres institucions per l’ampliació de l’oferta formativa: Institut Etxepare, Curs de llengua i cultura vasca (2013-2014); Universitat d’Estiu de Gandia, Curs sobre mitjans de comunicació al PV (amb motiu del tancament de RTVV).
Creació d’un nou Espai cultural polivalent per la FFTiC. Gestió i programació des de febrer de 2015.

9) IGUALTAT

Creació del concurs “Tu no me la pegues!”: proposat des de la FFTiC en l’edició 2012-2013 per difondre entre l’alumnat la sensibilització al voltat de la violència de gènere. Després de la 1ª convocatòria ha estat assumit i dotat per la UV per tal de fer-lo extensiu a la participació de tot l’alumnat de la UV.
Creació del cicle de trobades i/o conferències “+ Dones +Igualtat + Cultura” (1ª edició 2013-2014; 2ª edició 2014-2015) per contribuir  a la presència i visibilització de dones de referència a diversos àmbits socials, culturals i científics.
Col·laboració, des de la Comissió d’Igualtat de Centre i de Campus, en activitats transversals –al voltant de malalties i discurs, polítiques de reproducció i mercat laboral, etc.– que impliquen àmbits com medicina, infermeria, educació, literatura, comunicació, psicologia i història per la commemoració del 25N i del 8M.
Col·laboració amb les Aules de Cultura del VR de Cultura i Igualtat –Aula de Poesia i Aula de Cinema especialment–per tal de difondre activitats artístiques dedicades a l’anàlisi crítica de la situació de les dones a la societat actual.  
Col·laboració amb col·lectius ciutadans per tal de llançar accions puntuals.

10) COMUNICACIÓ

Hem emés un Butlletí setmanal d’informació de les activitats culturals i científiques (mitjançant el correu electrònic i pregoner).
Presència de la FFTiC a les xarxes socials (Facebook i Twitter).
Augment de l’ús de les instal·lacions de la ràdio:
                - Creació / continuació de programes: Informatiu Filtra.com; Café Griendsteidl; Valencianas temporale; Con la lengua suelta; El Axolotl. 
                - Gravacions puntuals: microespai radiofònic per a “A vivir que son dos días” de Ràdio València-Cadena Ser. Conferències, actuacions.
- Col·laboració amb altres serveis de la UV i la societat valenciana: tallers de ràdio per al programa Aprén-Emprén del SeDI; conveni amb Amics de la Nau Gran; conveni amb l’associació de veïns Orriols Con-vive.

11) SECRETARIA

Des d’abril de 2012 fins a febrer de 2015 s’han convocat un total de vint-i-set Juntes de Facultat, vint-i-dues de les quals han tingut caràcter ordinari i cinc, extraordinari.
Detall de les Juntes celebrades per anys:
- 2012: 8 Juntes de Facultat (5 d’ordinàries i 3 d’extraordinàries)
- 2013: 8 Juntes de Facultat (7 d’ordinàries i 1 d’extraordinària)
- 2014: 9 Juntes de Facultat (7 d’ordinàries i 2 d’extraordinàries)
- 2015: 2 Juntes de Facultat ordinàries
Totes les Juntes han sigut convocades des del Deganat de la FFTC, i de totes se n’ha redactat –i publicat al web– l’acta corresponent. Així mateix, cal assenyalar que a finals de 2012 es va suprimir la convocatòria en paper (ara només es convoquen per correu electrònic); i que les juntes han guanyat en agilitat, ja que totes s’han iniciat en primera convocatòria, amb una demora d’entre 10 i 20 minuts, com a màxim.
D’altra banda, la documentació pertinent als diversos punts anunciats a la convocatòria s’ha posat prèviament a disposició dels membres de la Junta a través del web de la FFTC; i les eventuals esmenes a les actes han sigut corregides i actualitzades al web.
Per manament de la Secretaria General de la Universitat de València, hem procedit a actualitzar el Reglament de Règim Intern de la FFTC. La proposta d’actualització fou aprovada per la Junta de Facultat amb data 22 de desembre de 2014.
Reunions periòdiques de la Comissió de Revisió de Qualificacions.
Emissió de certificats per a PAS, PDI i estudiantat, especialment  d’expedients i SET’s.

12)   NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

En aquest període, hem convocat quatre reunions de la Comissió de Normalització Lingüística (tres de presencials i una de virtual) per a tractar qüestions relacionades amb els següents temes:
- El Decret del Govern Valencià de Regulació del Plurilingüisme.
- La creació, per part de la Universitat de València, de la Comissió de Llengües Estrangeres i Espanyol com a Llengua Estrangera.
- La valoració i adhesió, si era el cas, de l’informe de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana sobre el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- La proposta de Llei d’Igualtat Lingüística d’Acció Cultural del País Valencià.

13) RELACIONS INSTITUCIONALS

Hem tingut l’honor de representar la Facultat en àmbits molts diferents, com ara actes de graduació, lliurament de premis, Olimpíades de Clàssiques i de Valencià, Congressos i Jornades, etc.
El degà ha mantingut reunions mensuals amb el Rector de la UV per a tractar assumptes del Consell de Govern. Igualment, reunions mensuals de treball amb resta de degans i deganes per a tractar assumptes d’interés general i consensuar postures per al Consell de Govern.
Des de març de 2014 el degà de la Facultat és, a més a més, degà del Campus de Blasco Ibáñez.
Reunions anuals Conferència de Deganats de Lletres, en diferents universitats de l’Estat. En 2012 va acudir la vicedegana d’ordenació acadèmica, Amparo Ricós, per delegació del degà.
Reunions anuals Conferència de Centres i Departaments amb Titulacions de Traducció i Interpretació. En 2013 i 2014 va acudir el coordinador del Grau de Traducció i Mediació Interlingüística, José Santaemilia, per delegació del degà.
Reunions anuals de l’Associació d’Universitats amb Titulacions d’Informació i Comunicació. Assisteix el coordinador del Grau de Periodisme, Josep Lluís Gómez, per delegació del degà.
Representació de la Facultat en la Comissió de Professorat (Amparo Ricós i Carles Padilla), Comissió d’Estudis (Amparo Ricós), Comissió de Postgrau (Amparo Ricós i Carles Padilla), Comissió de Relacions Internacionals (Amparo Ricós i Ana R. Calero), Comissió de Llengües (Amparo Ricós, Ana R. Calero i Carles Padilla), Comissió Econòmica UV (Carles Padilla), Comissió de Política Lingüística (Carles Padilla), Claustre UV (tot l’equip des de novembre 2013).
Comissions de les quals forma part el degà, tretes aquelles de les quals és membre nat:
·         Comissió beques pròpies UV (2012 fins ara)
·         Grup de treball VR ordenació acadèmica i PDI (2013 fins ara)
·         Subcomissió redactora Pla d’Increment Docència en Valencià (2012-13)
·         Subcomissió redactora Reglament Usos Lingüístics (2014)
·         Comissió seguiment Col·legis Majors (2014 fins ara)
Comissions en la creació de les quals ha participat activament el degà:
·         Comissió de Llengües L2
·         Subcomissió de Cursos per a Estrangers

PROPOSTES DEL DEGÀ DE LA FFTiC DAVANT EL CONSELL DE GOVERN O EL CLAUSTRE DE LA UV:

1) Cobrament matrícula fins a 6 terminis (Comissió econòmica, abril 2012): els estudiants i estudiantes podien abonar les seues taxes per terminis, però la Universitat cobrava la totalitat a l’inici de curs, generant un cost financer de 90.000€ en 2011. Des del curs 2012-13, es poden pagar les taxes per terminis directament a la Universitat.
2) Augment del pressupost per a beques pròpies (Consell de Govern, maig 2012): arran del decret 14/2012 el Govern valencià va incrementar les taxes acadèmiques de grau i màster. El degà de la FFTiC va proposar que la UV es comprometera a compensar amb beques pròpies el possible impacte d’aquesta mesura. El pressupost es va multiplicar per 4 passant de 225.000€ a 900.000€ durant els exercicis següents (va ser l’única partida pressupostària que s’incrementà). 
3)  Anul·lació parcial matrícula (Consell de Govern, gener 2013): fins al curs 2012-13 sols es considerava l’anul·lació total de la matrícula, de manera que davant qualsevol circumstància sobrevinguda que impossibilitara concloure un curs, s’havia de decidir entre anul·lar tota la matrícula i perdre el curs i totes les assignatures aprovades o pagar-la sencera, tot i perdent aquelles assignatures de les quals no fóra possible examinar-se. Ara es pot anul·lar parcialment la matrícula per circumstàncies laborals, econòmiques o familiars sobrevingudes.
4) Subrogació del deute històric de la UV (Consell de Govern, febrer 2013): a inicis del 2013 la Generalitat Valenciana devia a la UV més de 300 milions d’euros, mentre que la UV en devia més de 100 a diferents creditors, amb un cost financer molt alt. Vàrem proposar que la UV demanara a la Generalitat que aquesta se subrogara en el deute envers tercers de la Universitat. Després de més d’un any es va arribar a un principi d’acord, que finalment es firmà en desembre de 2014 i al qual es varen sumar totes les universitats públiques de la Comunitat. 
5)  Defensa dels departaments petits i del manteniment del lloc de treball de diferents membres del PAS (Claustre, maig 2014): a més d’aquesta intervenció, el degà s’ha mostrat en diverses ocasions, des de 2012, en contra de la desaparició dels departaments que estan per baix del mínim que exigeixen els Estatuts (18 PDI a temps complet), atés que aquests departaments han patit especialment els retalls dels pressupostos i l’abaixada de la taxa de reposició; igualment, s’ha manifestat en contra de qualsevol reassignació de personal que no contemple un estudi integral de les necessitats de tots els centres, departaments, instituts, biblioteques i serveis de la UV.

REDACCIÓ POSICIONAMENTS UV:

Per encàrrec del Rector, el degà de la FFTiC ha participat en la redacció de diferents posicionaments institucionals de la UV, que posteriorment van ser aprovats pel Consell de Govern i pel Claustre:    
1) Contra l’anomenat “Informe dels Experts” (2012) 
2) Contra el tancament de RTVV (2013)  
3) Contra el Decret 3+2 (2015)

PROPOSTES PER AL FUTUR:

Queda molta feina per fer i, a banda del nous reptes que puguen sortir en el futur, els nostres projectes més immediats són:
  1. Incorporació a la cafeteria interior d’un espai diferenciat (i aïllat en la mida d’allò possible) per al Personal de la Facultat que vulga fer-ne ús.
  2. Acabament de les obres de la nova terrassa de la cafeteria (tanca arbrada, marquesina sobre porta d’accés, pèrgola, etc.).
  3. Eliminació de la ventalla de la façana sud de la Facultat, almenys les parts que cobreixen les plantes baixa, sisena i setena.
  1. Revisió dels sistemes de seguretat del centre, en especial de les escales d’evacuació exteriors.
  2. Seguir amb el canvi de mobiliari a les aules de la segona i quarta planta.
  3. Eventual redistribució de despatxos en funció de les variacions d’ocupació dels diferents departaments.
  4. Continuar treballant per al plurilingüisme:
a) Mantenir els minors i incrementar, si es considera, l’oferta d’altres llengües
b) Publicitar l’oferta de llengües de la nostra Facultat a estudiants d’altres centres per a incrementar el nombre d’estudiants
c) Convertir la FFTiC en centre de referència de cursos d’idiomes per a estudiants d’altres facultats i estrangers.
8. Continuar treballant amb els horaris, especialment revisió de les dades d’exàmens, canvis de torn, etc. 
9. Defensar els interessos de l’estudiantat i del PDI front a possibles pressions per a implantar el model 3 + 2. 
10. Treballar per la vinculació entre Secundària i la Facultat, graduats i màsters: conèixer i reunions especials del nostre centre.
11. Millorar la coordinació entre els graus i màsters.
12. Aconseguir que totes les titulacions obtinguen l’acreditació de l’ANECA i siguen referents de qualitat.
13.   Incrementar el nombre d’enquestes avaluades: estudiants, professorat , PAS i egressats.
14.   Millorar la web de la OREiP-FFTiC.
15.   Creació d'un grup de treball sobre la internacionalització d'estudis de màster i postgrau del nostre centre.
16.   Creació d'una xarxa internacional de pràctiques per als estudiants de la nostra Facultat.
17.   Intercanvis Sènior amb universitats europees.
18.   Creació del web de cultura.
19.   Creació d’un Gabinet de Premsa.
20.   Digitalització de tot el fons de Quaderns de Filologia – Estudis lingüístics i Quaderns de Filologia – Estudis literaris
21.   Connectar –a través de xerrades o pràctiques– la sensibilitat de l’alumnat a les associacions de víctimes de la violència de gènere i a les ONG.
22.   Augmentar les accions directes amb diversos col·lectius que, de forma habitual, pateixen qualsevol tipus de discriminació.
23.   Major ús de la ràdio i de les seues potencialitats.
24.   Aconseguir que els programes, especialment els proposats des de l’alumnat, tinguen continuïtat.
25.   Millora del web Ràdio filtrad.com




dimecres, 18 de febrer del 2015

Pronunciament UV contra el Decret 3+2

El Consell de Govern de la Universitat de València ha reclamat aquest dimarts, 3 de febrer, la derogació del Reial Decret aprovat pel Govern el 30 de gener, que modifica l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. La Universitat ha mostrat el seu desacord "amb el substancial de les mesures” i “amb la forma en què s'ha tramitat”. El Reial Decret implanta un sistema conegut com a 3+2.
El document ha estat redactat per les vicerectores d’Estudis i Política Lingüística i de Professorat i Ordenació Acadèmica; pel Delegat del Rector per a Estudiants; pel degà de Filologia, Traducció i Comunicació; i pel president de l’Assemblea General d’Estudiants.
 
El text complet del document és aquest:
“La Universitat de València, els seus òrgans de govern, i els col·lectius que la conformen, alumnat, personal d'administració i serveis, personal investigador en formació i personal docent i investigador, sempre s'han mostrat a favor de qualsevol procés de debat i de negociació que conduïsca a una millora del sistema universitari i es manifesten en la ferma voluntat de seguir fent-ho. Una vegada més, no ha estat aquest el procés seguit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per a abordar una modificació que afecta seriosament tot el sistema universitari estatal. Ni la Conferència de Rectors de la Universitats Espanyoles (CRUE), ni el Consell d'Estat, ni els sindicats de treballadors universitaris, ni els d'estudiants, que han participat molt activament en aquest procés i han manifestat clarament la seua opinió contrària, han estat tinguts en compte. 
 
La duració i estructura dels ensenyaments universitaris està regulada pel RD 1393/2007, de 29 d'octubre, i el RD 99/2011, de 28 de gener, que es van aprovar com a conseqüència de la incorporació de l'estat espanyol a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). 
 
En aquest procés d'adaptació es va produir un ampli debat entre totes les parts afectades, que va conduir a un acord majoritari d'optar, finalment, per titulacions de grau de quatre anys (240 ECTS) i de màster majoritàriament d'un any (60 ECTS), si bé el col·lectiu d'estudiants sempre va mantenir posicions molt crítiques en considerar que aquesta adaptació representava un pas cap a la mercantilització del sistema i no venia suficientment acompanyada d'un adequat sistema de beques. 
 
En la Universitat de València les primeres titulacions de grau van començar a implantar-se durant els cursos 2009/10 i 2010/11, per la qual cosa en la majoria d'elles només s'ha graduat una promoció. En aquests moments s'està procedint a l'acreditació dels primers màsters oficials i encara no s'ha iniciat l'acreditació de cap titulació de grau. No s'ha realitzat, per tant, una avaluació completa i detallada del sistema, la qual cosa fa impossible extraure conclusions sobre els resultats de l'aplicació d'aquesta estructura d’ensenyaments. 
 
D'altra banda, als darrers anys la política educativa del Ministeri ha derivat clarament en un augment de les taxes universitàries, especialment les de titulacions de màster, i en un augment de la dedicació del professorat, aspectes regulats en el RD 14/2012. 
Aquestes mesures, àmpliament contestades, van representar un atac frontal contra el principi d'igualtat d'oportunitats i va allunyar a milers d'estudiants de les aules universitàries. Posteriorment, els criteris per a obtenir beques es van endurir, fet que va agreujar encara més la situació de les famílies més desfavorides. 
 
És imprescindible, doncs, fer una avaluació de la implementació del sistema actual abans d'escometre qualsevol nova reforma sobre l'ordenació del mateix. Si bé el nou Reial Decret es presenta com una mesura destinada a flexibilitzar el sistema i de compliment voluntari per part de cada una de les universitats en l'exercici de la seua autonomia, aquesta flexibilització i aquesta voluntarietat no són reals en la pràctica, el moment és totalment inoportú, i aquets canvis poden tenir conseqüències molt pernicioses per al sistema universitari. Així doncs, la Universitat de València, en l’àmbit de la seua responsabilitat per donar una adequada formació als seus estudiants, es mostra desfavorable a les propostes abordades en aquest Reial Decret pels motius següents: 
 
1) La falta de coherència en la duració d'un mateix títol en diferents universitats de l'Estat espanyol suposarà un desequilibri molt important en el sistema. Es fa totalment necessari, doncs, el debat i l'acord majoritari per a establir quins graus podrien passar a tenir menys de 240 ECTS i en quins terminis i condicions. 
 
2) La qualitat dels ensenyaments de grau es pot veure amenaçada, perquè no és cert que els objectius, les competències, i la qualificació a assumir pels estudiants per a inserir-se en l’entorn professional es puguen aconseguir de la mateixa manera en tres que en quatre anys. En aquest sentit, els ocupadors i els col•legis oficials, si és el cas, no podran donar la mateixa validesa a un títol de tres anys que a un de quatre. 
 
3) El sistema 3+2 no suposa en cap cas un estalvi per a les famílies, ja que la formació dels graus es veurà devaluada respecte a l’actual, la realització d'un màster es farà més necessària, i els preus de cada curs de màster dupliquen i fins i tot tripliquen els de grau. Només assimilant els preus dels màsters oficials als de grau i habilitant una generalitzada política de beques es podria reduir el negatiu impacte econòmic de la mesura i es garantiria l'accés a la formació universitària dels estudiants amb menor poder adquisitiu.
 
4) Aquesta nova estructura de grau i màster no tindrà només repercussió sobre la qualitat docent, sinó també sobre el finançament de les universitats i obrirà les portes a nous retalls de professorat. 
 
Per tots els motius exposats, la Universitat de València vol manifestar el seu desacord amb el substancial de les mesures que proposa aquest Reial Decret i amb la forma en què s'ha tramitat. És evident que en l'actualitat no es donen les condicions necessàries per al seu desenvolupament, per la qual cosa demanem ara la derogació d’aquest Reial Decret i tornem a manifestar la nostra disposició per a treballar en qualsevol canvi que puga millorar el sistema universitari espanyol".

Intervenció al Claustre 22-5-2014, sobre reassignació PAS i departaments no estatutaris.

ACTA DE LA SESSIÓ DEL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEL DIA 22 DE MAIG DE 2014.

Punt 3. Debat i aprovació, si escau, del Pla operatiu 2015 (document orientador de la política general universitària i del pressupost de l’exercici 2015

Carles Padilla Carmona dóna les gràcies al vicerector d’Economia per la seua presentació. Com sempre diu en el Consell de Govern, considera molt important que totes aquestes xifres siguen conegudes, públiques i que no només la comunitat universitària sinó el conjunt de la societat sàpia la situació financera i de tresoreria que pateix la Universitat. Es centra en dos aspectes del Pla operatiu, concretament en el punt tercer, pàgina 13, en què parla de recursos humans: “Objectiu: disposar d’una plantilla de PAS i de PDI ajustada a les necessitats de la Universitat de València”, objectiu amb el qual tots i totes som d’acord.
En la línia d’actuació 1 parla de “racionalització d’unitats organitzatives seguint el criteri de grandària mínima eficient a partir de l’anàlisi d’indicadors objectius”; es tracta de la reassignació del PAS que està pendent encara. I quant a la línia d’organització 3, “reorganització d’aquells departaments de grandària inferior a l’establit pels Estatuts de la Universitat de València”.
Quant a la reassignació del PAS, s’està fent un estudi de tota la plantilla: departaments, centres, instituts, serveis. Aquest estudi fa un mínim de quatre anys que s’elabora. Al desembre de 2012, en Consell de Govern, es va demanar que hi haguera una reunió amb representants de tots els centres, la Gerència i el Vicegerent de Recursos Humans, per tal d’informar de la marxa d’aquest estudi. Es va fer la reunió i es va arribar al compromís que aquest estudi, la seua negociació i les possibles propostes serien informades i consensuades amb la totalitat dels implicats. A data de hui, ha passat any i mig, hi ha pendent un concurs de trasllats i una oposició que es va convocar a partir de l’Oferta pública d’ocupació de 2011. Per tant, no queda temps pràcticament per a resoldre aquest tema. Demana i reclama per tant, que es reprenga urgentment el diàleg entre totes les parts implicades i que no es prenguen acords que puguen lesionar els drets assolits dels treballadors i treballadores.
En el segon punt, en què es parla de la reorganització de departaments que no arriben al mínim establert pels Estatuts, vol fer unes reflexions al voltant, especialment perquè en el document apareix per al 2015 com a “fase d’implantació”. Primera, l’article 19 dels Estatuts de la Universitat de València fixa en 18 el nombre mínim de professors o professores amb vinculació permanent i dedicació a temps complet per a crear o mantenir un departament. El encara vigent Reial decret 2360/1984, en canvi, fixa el nombre mínim de titulars i catedràtics en 12. Els nostres Estatuts, quan parlen de funcionaris, parlen d’almenys vuit funcionaris o funcionàries a temps complet, de manera que no complim tampoc rigorosament el Reial decret. No obstant això, considera que el problema no és de legalitat sinó d’oportunitat, ja que si no s’han aplicat els Estatuts durant anys en aquest punt, es pregunta si és ara el moment. Cal tenir en compte molt especialment el full de ruta que té el Ministeri, que es va plasmar en el conegut Informe d’experts, i que s’està materialitzant a colp de reial decret. Parlen d’alleugerir les estructures de la universitat, de reduir centres, departaments, titulacions, òrgans de govern, i a la llarga, universitats públiques, que és l’objectiu últim, al seu parer. Per tant, per a finalitzar demana prudència i que no s’aplique aquesta línia d’actuació núm. 3, com a mínim mentre continue en vigor la taxa de reposició del 10%.

dissabte, 8 de febrer del 2014

Resposta Universitat de València a l'Informe Wert (maig 2013)



PRONUNCIAMENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA SOBRE L'INFORME

PROPUESTAS PARA LA REFORMA Y MEJORA DE LA CALIDAD Y EFICIENCIA DEL SISTEMA UNIVERSITARIO ESPAÑOL

 

Una vegada fet públic l'informe Propuestas para la Reforma y Mejora de la Calidad y Eficiencia del Sistema Universitario Español (12 de febrer de 2013), encarregat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a l'abril de 2012, a una Comissió d'Experts, s'ha promogut un debat obert al si de la comunitat universitària, en el qual hi ha hagut una àmplia participació.

Distints òrgans, comissions i membres de la comunitat universitària, han remès a aquest Consell les seues consideracions. En funció d'elles, i tenint en compte que la Universitat, com servei públic que és, sempre ha d'estar disposada a escoltar propostes de millora, a rebre crítiques i exercir la crítica, i rendir comptes a la societat, el Consell de Govern, reunit en sessió ordinària el dia 29 d'abril de 2013, acorda per unanimitat transmetre al Claustre de la UV, les següents apreciacions i valoracions, que concerneixen tant al procediment, com a la metodologia seguida i al contingut i propostes que es realitzen en el citat Informe, a fi que el Claustre puga traslladar un posicionament oficial de la UV a la CRUE i al Ministeri.

1. Quant al procediment: Ja que es tracta d'un informe realitzat per una Comissió d'Experts Universitaris, entenem que en la seua composició no s'han inclòs experts reconeguts en educació superior, tant nacionals com internacionals[1]. Tampoc consta que hagen estat consultats i oïts. Els membres d'aquesta comissió, encara que siguen grans especialistes en cadascuna de les seues disciplines, han estat nomenats de forma discrecional pel Ministeri i no representen a cap universitat, ni tan sols a totes les grans àrees de coneixement.

Per altra banda, al considerar l'Informe no es pot obviar el fet que dos dels membres inicials abandonaren la comissió i que altres dos, experts juristes, hagen emès un vot particular discrepant, de caràcter general i sobre els assumptes de major importància. En l’adenda d'aquests dos últims membres no només s'emet un vot particular sobre els capítols I i III de l'Informe (Sobre la selecció del professorat permanent i Sobre el govern de les universitats, respectivament), sinó que es fa una valoració general del Sistema Universitari Espanyol (SUE) molt diferent de la d'aquell, que ho qualificava de “molt insuficient”.

L'encàrrec rebut, una reforma que orbite sobre “la recerca de l'excel·lència, competitivitat i internacionalització”, segons anunciava el propi ministeri a l'abril de 2012, proposa els grans traços per on han d'arribar les solucions, abans de fer un diagnòstic que evidencie la complexitat de la problemàtica real.

2. Des d'una perspectiva metodològica –aspecte ineludible en un informe universitari- cal assenyalar que el document en cap moment explicita la metodologia científica seguida, i de la seua lectura –el que és més greu- es desprèn que no ha existit cap. Entre les funcions d'una metodologia científica es troben el control dels prejudicis, la determinació precisa de l'objecte d'estudi i els objectius perseguits, així com la concreció dels mitjans adequats per a aconseguir-los. Com a conseqüència d'aquesta manca:

2.1. No existeix una construcció de l'objecte d'anàlisi. L'informe diu versar sobre el SUE, però per a respondre a aquest desafiament hauria d'haver efectuat una presentació adequada del sistema en la seua integritat, explicant en quin sentit és un sistema, quins actors l’integren en la seua totalitat (no solament les universitats), quins són les seues competències, com interrelacionen, quines funcions diverses realitzen, en quin marc sociocultural, polític i econòmic opera el sistema, etc. Del fet d'ignorar aquest requisit metodològic, es deriven conseqüències que llastren totalment l'Informe:

a) es deixa de costat a les universitats privades, com si no formaren part d'un mateix sistema, quan les seues titulacions tenen exactament la mateixa validesa oficial que les de les universitats públiques, amb les quals moltes vegades entren en concurrència a pesar que els sistemes de govern i d'incorporació de l'alumnat i del professorat, no siguen comparables entre ambdues,

b) no s'efectua una comparança, com s'hauria de fer, del SUE amb altres sistemes estatals universitaris, sinó solament amb algunes universitats d'elit mundial, sense tenir en compte com s'integren aquestes universitats en els seus sistemes, en les seues cultures nacionals i en els seus contextos socioeconòmics,

c) s'ignora que una anàlisi de sistemes universitaris hauria de considerar que les universitats operen avui al mateix temps en tres nivells: local, nacional i global. Cadascun d'ells requereix respostes diferents de les universitats i genera tensions específiques determinants de la configuració de cada universitat.

2.2. Enfront d'aquesta falta de definició del SUE actual, l'informe ofereix una visió monolítica d'un suposat model ideal universitari, farcit de prejudicis que es fan palesos, entre altres aspectes, en:

a) el menyspreu de la docència i de la gestió, i l'oblit d'altres funcions que té la universitat, com la transmissió dels valors de convivència, tolerància i igualtat i la creació d'una ciutadania conscient i, per tant, més crítica i lliure,

b) l'escassa o nul·la atenció prestada als estudiants i al PAS i l'estatut que se'ls concedeix en el nou “model” que es proposa,

c) la utilització de la casuística i de les dades de forma esbiaixada i en ocasions fal·laç (e.g. al parlar dels premis Nobel o de les patents),

d) la reiteració d'una imatge de la universitat actual com culpable de la crisi estructural del model productiu espanyol,

e) la sobrevaloració d'un únic model pseudo-anglosaxó, desconeixent els sistemes d'aquests països, com hem manifestat anteriorment,

f) una visió de conjunt en la qual es recullen tòpics que circulen en un sector de la societat durant les últimes dècades sense que s'haja efectuat cap comprovació rigorosa de la seua veracitat, que podrien convertir-se en un atac interessat contra la universitat pública.

3. Quant als continguts i propostes: La falta d'una metodologia científica i l'encàrrec amb aparent finalitat preconcebuda per part del Ministeri, ha dut a la Comissió a tractar aquells aspectes que li han semblat més rellevants, deixant uns altres completament de costat. No és l'objectiu d'aquest document repassar detalladament cada capítol de l'Informe, ni cabria aquí resumir totes les aportacions que han arribat a aquest Consell, però si que es fa necessari cridar l'atenció sobre alguns aspectes més preocupants i que suposarien, en cas de ser duts a la pràctica, un total canvi de model d'universitat pública:

3.1. Sobre la selecció del professorat permanent. Es proposen dues vies diferents (funcionariat i contractació directa), però en cap cas queda justificada la necessitat d'aquestes dues vies. Si amb “la contractació directa” el que es pretén és incorporar professors i investigadors internacionals de prestigi, seria més convenient potenciar les figures ja existents del professor visitant o de les càtedres amb patrocini; si, en canvi, s'està pensant en professorat nacional, ja existeixen les figures contractuals necessàries per a accedir a la docència, sempre en una situació pressupostària normal i no excepcional, com l'actual.

En l'Informe, es parla en reiterades ocasions de l'excessiu percentatge de funcionaris entre el PDI i s'oblida que la condició de funcionari ofereix garanties d'objectivitat en la prestació del servei públic, en la selecció de les persones i en la independència i la llibertat de càtedra, fet que resulta essencial en la funció de la universitat i en la seua relació amb la societat.

En proposar que les acreditacions siguen “convocades en un nombre determinat i molt lleument superior al de les places ofertes per les universitats” poc després de recordar que hi ha més de 5.000 acreditats (entre TU i CU) sense plaça, es podria derivar un bloqueig indefinit de l'accés a la funció pública i de la promoció dintre del professorat universitari.

Aquestes propostes no només dificulten la carrera acadèmica sinó també l'aprofitament per part de les universitats dels esforços que realitzen en la formació de nous doctors, unitats docents de qualitat i grups d'investigació.

3.2. Sobre el govern de les universitats. L'enfocament de la Comissió, com han posat en relleu els dos membres que han emès un vot discrepant, ataca el model d'autonomia i de participació democràtica, podent ser clarament inconstitucional. Aposta per l'intervencionisme dels governs autonòmics i per la liquidació de la participació igualitària i de la democràcia interna de les universitats.

La UV, en els seus estatuts, entén que l'autonomia universitària és una garantia irrenunciable per a poder oferir el servei públic al que està cridada, enfront de les ingerències de qualsevol poder polític, econòmic o ideològic. Així mateix, la participació en la presa de decisions de tots els col·lectius que conformen la comunitat universitària en els diferents òrgans de govern de la universitat representa un avanç de la societat i un exemple de convivència i de democràcia.

Consideració final. Estem d'acord amb l'Informe que no tots els problemes del SUE són d'ordre financer. Però és aquí on es fa palès el caràcter abstracte, acrònic i ideològic de l'Informe, ja que ignora l'asfíxia financera i de tresoreria que es troben actualment les universitats públiques. Evidentment, aquestes poden i han de millorar en molts aspectes, com ho vénen fent al llarg de la seua àmplia història, però no és menys cert que, en ocasions, per a sobreviure només es pot atendre allò urgent. Allò urgent en aquest moment és dotar-les de recursos perquè puguen complir la seua missió, sense perjudici d'un control rigorós de la despesa i d'una optimització d'aquests recursos, exigible a qualsevol organisme públic.

No serveix una desiderata d'arribar al 3% del PIB per a educació superior quan la realitat és que les universitats públiques espanyoles estan patint una llarga successió de retards i incompliments de pagaments per part dels seus respectius governs autonòmics. El deute de la Generalitat Valenciana amb la UV supera els 330 milions d'euros, fet que impossibilita totalment la implementació de qualsevol política de millora i dificulta en grau màxim el manteniment dels serveis i de la qualitat de la docència i de la investigació.

Confiem que aquesta asfíxia financera i de tresoreria i la inculpació implícita que es fa en l'Informe de la universitat actual com causant de la crisi estructural del model productiu espanyol no serviran d'excusa per a proposar canvis estructurals en el model d'universitat pública que s'ha consolidat des de la transició democràtica a través de governs de diferent color i que qualsevol reforma que es porte a terme en el futur serà producte del diàleg i del consens entre tots els agents implicats: govern, universitats, representades per la CRUE, forces polítiques, sindicats de treballadors i treballadores i associacions d'estudiantes.

Per totes les raons exposades, el Consell de Govern de la Universitat de València, considera que l'Informe encarregat pel ministeri d'Educació, Cultura i Esport i publicat en la seua pàgina web no és un document vàlid per a iniciar el debat constructiu que es pretén sobre la millora del SUE.





[1] La investigació en educació superior és un camp científic que compta de fa temps amb destacats especialistes.