LA VEU DELS ESTUDIANTS I ESTUDIANTES: COMUNICAT AL CLAUSTRE DE LA UVEG (1-MARÇ-2012) DEL BEA, SEPC I ACONTRACORRENT

CONTRA LES RETALLADES

Ahir, 29 de febrer, la comunitat educativa vam realitzar una jornada de vaga estudiantil i vam eixir al carrer, arribant a omplir València amb un èxit que ni tan sols nosaltres ens esperàvem.

No ens ho esperàvem però des del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Acontracorrent i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), ho entenem, l’actual context de crisi està sent la justificació perfecta perquè els partits polítics posen el punt de mira en els pilars del ja tradicional Estat del Benestar. No és només la sanitat, no són només els serveis, no és només l’educació, és tota una estratègia de tendència neoliberal que recorda tan perillosament a altes èpoques. Així doncs, és comprensible que l’alumnat, el professorat, i els pares i mares, hagen eixit al carrer:

Ens pugen les taxes un 7.5%. Curs rere curs, l’estudiantat valencià estem patint un augment progressiu de les taxes que ha provocat, entre altres, que els estudiants amb menys recursos econòmics es troben amb serioses dificultats per poder seguir convenientment amb els seus estudis.

La generalitat no paga, s’ho ha gastat tot en esdeveniments i corrupció. Al conjunt d’universitats del País Valencià se’ns deuen més de 900 milions d’euros, dels quals a la Universitat de València li’n deuen més de 290. Això ha dut a l’endeutament de les universitats, que negocien amb pagaments promesos, i que acumulen ja un deute d’interessos amb els bancs de més de 6 milions.

Un model que és privatització. Els convocants de la vaga i de la manifestació, temem pel futur de l’educació. Considerem que l’Estratègia Universitària 2015 és un atac directe a la gestió púbica i d’autonomia universitària de la nostra institució.

La difusió entre l’opinió púbica, per part dels partits polítics governants, del sobrepressupost que hi ha al sistema educatiu. Se’ns acusa d’excessos amb els diners, d’inversions innecessàries i s’intenta generar entre la societat el debat de que cal retallar en educació. Eixes conseqüències ens ha dut entre d’altres coses, a l’eliminació dels grups i l’acomiadament d’associats.

Veiem un futur laboral ben negre, i és que ja és comú escoltar entre les classes que tothom veu com a possibilitat haver-se’n d’anar a estudiar fora. Amb una taxa d’atur juvenil al País Valencià de més del 50%, els i les estudiants enstrobem abocats a emigrar del nostre territori tot i tindre una formació completa. A llarg termini, açò suposa una tragèdia pel nostre país i una economia abocada a menys qualificació i més precarietat.

Totes estes raons, junt als problemes que porten arrossegant els col·legis i els instituts, ens han dut a plantejar una jornada de vaga. Creiem que l’educació ha de ser pública i de qualitat, que invertir en la mateixa és invertir en futur i en un treball menys  precari.

 

RESPECTE A LES MOBILITZACIONS:

Ahir va ser 29F. Ahir va ser la data que tots els mitjans han començat a situar en els seus pamflets d’immediatesa com la gran jornada de lluita estudiantil. Però ahir va ser, només, 29F. Un dimecres més en la nostra lluita. No estem al carrer perquè ho haja anunciat la TV. Estem ací perquè tots i totes som plenament conscients de la situació històrica que vivim. I no ens anem a anar quan els focus s’apaguen i els locutors connecten amb el temps.

Podríem narrar-vos una per una nostres reivindicacions més concretes. Podríem parlar-vos dels impagaments que asfixien a col·legis, instituts i universitats fins a extrems de mera supervivència, amb centres on la mínima dignitat es manté mitjançant contribucions voluntàries de docents i pares. Podríem explicar la marginació en tot procés de presa de decisions dels i les estudiants i, cada vegada més, de docents i treballadores de cada centre.

Podríem enumerar aquests centres de formació professional on NO es por formar a professionals, perquè no es disposa ni de material. Podríem parlar de la nefasta i increïble llei d’autoritat del professorat, ridiculitzada ahir per l’exercici de responsabilitat i maduresa de milers de nosaltres. Podríem parlar-vos de milers de coses, de milers de manques i problemes, particularitzats en cada institut, en cada col·legi, en cada centre. Però ho hem fet ja en mil espais i ahir va ser un moment diferent.

Potser hages eixit al carrer llegint un ”hastag” mediàtic. No ho sabem. Però sigues estudiant, pare o mare, avi o àvia, o simplement ciutadà o ciutadana, dir-te que ahir va ser només 29F. I avui és 1M. No volem haver-te vist ahir i que sentes que ja vas complir. Volem veure’t demà i tots els dies.

Perquè, companys i companyes, la qüestió que està en joc és massa important. Açò no és, o no és solament, una resposta a la repressió. La manifestació i vaga del 29F portava més d’un mes convocada. Aquesta és una cita més en defensa d’un sistema públic que alguns volen destruir. N’hi ha cops en que una societat no entén la importància del que té fins que ho perd. De vegades són aquells ciutadans i ciutadanes que no tenen aquest rang per ser menors d’edat, els que han d’eixir al carrer i cridar-t’ho perquè ho comprengues. Aquesta no és una mobilització estudiantil, és social. Els impagaments no són una retallada simplement, són també una política al servei d’aquest 1% que considera que el 99% som, simplement, mercat i mercaderia.

Així, pensem que la Universitat de València deuria ser pionera en la defensa d'aquesta educació pública i de qualitat, i que no siga còmplice de la desmantellament d'aquesta aprovant plans com l'Estratègia Universitat 2015.

Ahir va ser 29F, i si vas estar en nosaltres, gràcies. Però demà la lluita continuarà. I no estem ací simplement perquè ens paguen demà la calefacció. Estem ací per defensar que som ciutadania, que la riquesa social és col·lectiva i no privatitzada, que som una inversió que retorna al col·lectiu molt més del que s'inverteix en ella. Estem ací per defendre que els drets educatius i, que ningú ho perda de vista, el dret a viure o morir segons el sistema sanitari públic o privat, no pot determinar-se amb un bitllet.

Ahir va ser 29F. Avui és 1M. Demà serà 2M. I així es definirà el nostre futur. Així, exigim al claustre que es posicione a favor de aquestes mobilitzacions estudiantils.

I saps, vius, assegures, notes, pateixes, que el que t'estem explicant és cert. En el 29F i en cadascun dels dies següents definim el nostre futur. En el carrer, en les aules, en els hospitals, en el treball, en els bars i en les cases. En tots els espais.

T’esperem demà.

SOBRE LA REPRESSIÓ:

Si bé estem acostumats a tot tipus de repressió (lingüística, amb amenaces, etc), la que hem patit estos últims dies ha sigut de caire violent i físic. La policia ha exercit contra els estudiants una violència il·legítima, brutal, desmesurada i injustificada. Però va més enllà: els detinguts han estat més de trenta hores alimentant-se de galletetes i sense poder dormir pels continus canvis de calabós.

Cal dir que la violència apareix en el moment en què arriba la policia. No mai els estudiants hem fet cap mobilització violenta. Solament hem eixit al carrer a exigir allò que ens pertoca.

Tot plegat obeeix a la política d’un estat gens democràtic i palesament autoritari que reprimeix qui no segueix la seua lògica neoliberal. Tot plegat respon també a uns caps polítics i policíacs que són hereus del franquisme. Parlem d’Antonio Moreno, que prové de la Brigada Politicosocial del franquisme i que ens considera, als estudiants, el seu enemic. Així mateix, és un motiu clar de a repressió patida, el tarannà violent i autoritari de la delegada de Govern, Sánchez de León, de la qual demanem la dimissió immediata.

Demanem imperativament la depuració de responsabilitats de les autoritats pertinents, car s’ha vist clar el seu descrèdit. No volem que tot quede en un no-res. Ja està bé d’impunitat política i policíaca.

Volem deixar clar que cal que estiguem tots junts. Tots junts per poder exigir més fermament la retirada total dels càrrecs que se’ls imputen als nostres companys detinguts. Uns càrrecs que entenem són totalment injustificats, greus i arbitraris. Per tot això, exigim una major implicació de la institució i de cadascun dels seus estaments.

En resum, front a tota aquesta violència exercida contra el jovent –al més pur estil d’un estat totalitari-, els estudiants estem units i exigim la depuració de responsabilitats, la retirada de tots els càrrecs dels estudiants detinguts i més implicació de tota la comunitat universitària fins aconseguir la retirada dels càrrecs ja esmentada i un vertader ensenyament públic, de qualitat i íntegrament finançat per l’administració pública.