25-N 2011: Que no ens conten contes.
Un any més, la xifra de dones assassinades per la violència masclista ha estat esgarrifosa: 67 dones i 14 persones relacionades amb elles (fills/es, germans/es, amics/gues…). Segurament, quan estigues llegint això, hi haja alguna dona més morta. Cap persona està fora de perill quan té lloc aquest tipus d’agressió. Tot i que la violència que mata és escandalosa, considerem que hi ha altres tipus de violència més subtils i, de vegades, completament invisibles als ulls de la societat, que segueixen perpetuant el sistema patriarcal i que impedeixen la nostra evolució com a dones lliures.
La nostra societat educa en la diferència sexual i l’objectiu d’aquesta educació és formar dones que se senten inferiors, subordinades, servidores dels homes. De res serveix que les institucions, després, intenten rentar-se la cara fent lleis d’igualtat. La Llei d’Igualtat també és usada sense cap pudor i segons convinga a les empreses. Els llocs superiors segueixen sent ocupats majoritàriament per homes i els inferiors, tant en condicions laborals com de qualificació, segueixen estant coberts majoritàriament per dones. De vegades s’utilitzen els Plans d’igualtat per a contractar més homes en aquests llocs on ells són minoria oblidant la resta on les excepcions som nosaltres.
La idea de l’amor romàntic, amb els contes clàssics en què apareix la nena o la princesa desprotegida esperant el príncep blau que li solucione la vida, segueix sent un poderós element simbòlic que perpètua la violència contra les dones. Aquest model de comportament arrossega conseqüències doloroses: els homes han de protegir, ser forts i autosuficients, mentre que les seues companyes han de ser fràgils i necessitades d’ajuda. Quan això es trenca, és molt difícil assumir els nous papers.
Demanem una educació igualitària entre d’homes i dones per un món en igualtat en tots els àmbits i responsabilitats.
Volem que la disposició a eliminar aquesta xacra social tan estesa en els dies simbòlics passe a ser l’ànim que inspire la lluita quotidiana de tots i totes.
Volem igualtat d’oportunitats per desenvolupar-nos en llibertat, tots els dies i en tots els sectors de la societat, començant per l’educació i el treball.
Volem viure sense opressió.
Volem triar lliurement el que ens semble millor per a nosaltres mateixes.
SENSE VIOLÈNCIA, EN IGUALTAT.
Actes 25-N 2011:
València: Manifestació a les 19h30 El Parterre. Convoca Moviment Feminista de València.
Alacant: Concentració a les 19,30 h. en la Pl.de Calvo Sotelo. Convoca Plataforma Feminista d’Alacant. Dones Lliures s’adhereix.
Castelló: Manifestació Unitària a les 19 h. Pl. de la Pau i Xarrada-taller: «Articulació del desig a travers del BON TRACTE». Conduït per Na ANA GARCIA. Lectura del Manifest. Promou: Xarxa de Dones de negre Castelló. Lloc: Casal popular a les 20 h. CGT-Castelló s’adhereix.
Extret de: http://www.cgtpv.org/25-N-2011-Que-no-ens-conten-contes.html
Un any més, la xifra de dones assassinades per la violència masclista ha estat esgarrifosa: 67 dones i 14 persones relacionades amb elles (fills/es, germans/es, amics/gues…). Segurament, quan estigues llegint això, hi haja alguna dona més morta. Cap persona està fora de perill quan té lloc aquest tipus d’agressió. Tot i que la violència que mata és escandalosa, considerem que hi ha altres tipus de violència més subtils i, de vegades, completament invisibles als ulls de la societat, que segueixen perpetuant el sistema patriarcal i que impedeixen la nostra evolució com a dones lliures.
La nostra societat educa en la diferència sexual i l’objectiu d’aquesta educació és formar dones que se senten inferiors, subordinades, servidores dels homes. De res serveix que les institucions, després, intenten rentar-se la cara fent lleis d’igualtat. La Llei d’Igualtat també és usada sense cap pudor i segons convinga a les empreses. Els llocs superiors segueixen sent ocupats majoritàriament per homes i els inferiors, tant en condicions laborals com de qualificació, segueixen estant coberts majoritàriament per dones. De vegades s’utilitzen els Plans d’igualtat per a contractar més homes en aquests llocs on ells són minoria oblidant la resta on les excepcions som nosaltres.
La idea de l’amor romàntic, amb els contes clàssics en què apareix la nena o la princesa desprotegida esperant el príncep blau que li solucione la vida, segueix sent un poderós element simbòlic que perpètua la violència contra les dones. Aquest model de comportament arrossega conseqüències doloroses: els homes han de protegir, ser forts i autosuficients, mentre que les seues companyes han de ser fràgils i necessitades d’ajuda. Quan això es trenca, és molt difícil assumir els nous papers.
Demanem una educació igualitària entre d’homes i dones per un món en igualtat en tots els àmbits i responsabilitats.
Volem que la disposició a eliminar aquesta xacra social tan estesa en els dies simbòlics passe a ser l’ànim que inspire la lluita quotidiana de tots i totes.
Volem igualtat d’oportunitats per desenvolupar-nos en llibertat, tots els dies i en tots els sectors de la societat, començant per l’educació i el treball.
Volem viure sense opressió.
Volem triar lliurement el que ens semble millor per a nosaltres mateixes.
SENSE VIOLÈNCIA, EN IGUALTAT.
Actes 25-N 2011:
València: Manifestació a les 19h30 El Parterre. Convoca Moviment Feminista de València.
Alacant: Concentració a les 19,30 h. en la Pl.de Calvo Sotelo. Convoca Plataforma Feminista d’Alacant. Dones Lliures s’adhereix.
Castelló: Manifestació Unitària a les 19 h. Pl. de la Pau i Xarrada-taller: «Articulació del desig a travers del BON TRACTE». Conduït per Na ANA GARCIA. Lectura del Manifest. Promou: Xarxa de Dones de negre Castelló. Lloc: Casal popular a les 20 h. CGT-Castelló s’adhereix.
Extret de: http://www.cgtpv.org/25-N-2011-Que-no-ens-conten-contes.html