PRONUNCIAMENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA SOBRE L'INFORME
PROPUESTAS PARA LA REFORMA Y
MEJORA DE LA CALIDAD Y EFICIENCIA DEL SISTEMA UNIVERSITARIO ESPAÑOL
Una vegada fet públic l'informe Propuestas para la Reforma y Mejora de la
Calidad y Eficiencia del Sistema Universitario Español (12 de febrer de
2013), encarregat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a l'abril de
2012, a una Comissió d'Experts, s'ha promogut un debat obert al si de la
comunitat universitària, en el qual hi ha hagut una àmplia participació.
Distints òrgans, comissions i
membres de la comunitat universitària, han remès a aquest Consell les seues
consideracions. En funció d'elles, i tenint en compte que la Universitat, com
servei públic que és, sempre ha d'estar disposada a escoltar propostes de
millora, a rebre crítiques i exercir la crítica, i rendir comptes a la
societat, el Consell de Govern, reunit en sessió ordinària el dia 29 d'abril de
2013, acorda per unanimitat transmetre al Claustre de la UV, les següents
apreciacions i valoracions, que concerneixen tant al procediment, com a la
metodologia seguida i al contingut i propostes que es realitzen en el citat
Informe, a fi que el Claustre puga traslladar un posicionament oficial de la UV
a la CRUE i al Ministeri.
1. Quant al procediment: Ja que es tracta d'un informe realitzat per
una Comissió d'Experts Universitaris, entenem que en la seua composició no
s'han inclòs experts reconeguts en educació superior, tant nacionals com
internacionals[1].
Tampoc consta que hagen estat consultats i oïts. Els membres d'aquesta
comissió, encara que siguen grans especialistes en cadascuna de les seues
disciplines, han estat nomenats de forma discrecional pel Ministeri i no
representen a cap universitat, ni tan sols a totes les grans àrees de
coneixement.
Per altra banda, al considerar
l'Informe no es pot obviar el fet que dos dels membres inicials abandonaren la
comissió i que altres dos, experts juristes, hagen emès un vot particular
discrepant, de caràcter general i sobre els assumptes de major importància. En
l’adenda d'aquests dos últims membres no només s'emet un vot particular sobre
els capítols I i III de l'Informe (Sobre la selecció del professorat permanent
i Sobre el govern de les universitats, respectivament), sinó que es fa una
valoració general del Sistema Universitari Espanyol (SUE) molt diferent de la
d'aquell, que ho qualificava de “molt insuficient”.
L'encàrrec rebut, una reforma que
orbite sobre “la recerca de l'excel·lència,
competitivitat i internacionalització”, segons anunciava el propi ministeri
a l'abril de 2012, proposa els grans traços per on han d'arribar les solucions,
abans de fer un diagnòstic que evidencie la complexitat de la problemàtica
real.
2. Des d'una perspectiva metodològica –aspecte ineludible en un
informe universitari- cal assenyalar que el document en cap moment explicita la
metodologia científica seguida, i de
la seua lectura –el que és més greu- es desprèn que no ha existit cap. Entre
les funcions d'una metodologia científica es troben el control dels prejudicis,
la determinació precisa de l'objecte d'estudi i els objectius perseguits, així
com la concreció dels mitjans adequats per a aconseguir-los. Com a conseqüència
d'aquesta manca:
2.1. No existeix una construcció
de l'objecte d'anàlisi. L'informe diu versar sobre el SUE, però per a respondre
a aquest desafiament hauria d'haver efectuat una presentació adequada del sistema en la seua integritat,
explicant en quin sentit és un sistema, quins actors l’integren en la seua
totalitat (no solament les universitats), quins són les seues competències, com
interrelacionen, quines funcions diverses realitzen, en quin marc
sociocultural, polític i econòmic opera el sistema, etc. Del fet d'ignorar
aquest requisit metodològic, es deriven conseqüències que llastren totalment
l'Informe:
a) es deixa de costat a les
universitats privades, com si no formaren part d'un mateix sistema, quan les
seues titulacions tenen exactament la mateixa validesa oficial que les de les
universitats públiques, amb les quals moltes vegades entren en concurrència a
pesar que els sistemes de govern i d'incorporació de l'alumnat i del
professorat, no siguen comparables entre ambdues,
b) no s'efectua una comparança,
com s'hauria de fer, del SUE amb altres sistemes estatals universitaris, sinó
solament amb algunes universitats d'elit mundial, sense tenir en compte com
s'integren aquestes universitats en els seus sistemes, en les seues cultures
nacionals i en els seus contextos socioeconòmics,
c) s'ignora que una anàlisi de
sistemes universitaris hauria de considerar que les universitats operen avui al
mateix temps en tres nivells: local, nacional i global. Cadascun d'ells
requereix respostes diferents de les universitats i genera tensions
específiques determinants de la configuració de cada universitat.
2.2. Enfront d'aquesta falta de
definició del SUE actual, l'informe ofereix una visió monolítica d'un suposat
model ideal universitari, farcit de prejudicis que es fan palesos, entre altres
aspectes, en:
a) el menyspreu de la docència i
de la gestió, i l'oblit d'altres funcions que té la universitat, com la
transmissió dels valors de convivència, tolerància i igualtat i la creació
d'una ciutadania conscient i, per tant, més crítica i lliure,
b) l'escassa o nul·la atenció
prestada als estudiants i al PAS i l'estatut que se'ls concedeix en el nou
“model” que es proposa,
c) la utilització de la casuística
i de les dades de forma esbiaixada i en ocasions fal·laç (e.g. al parlar dels
premis Nobel o de les patents),
d) la reiteració d'una imatge de
la universitat actual com culpable de la crisi estructural del model productiu
espanyol,
e) la sobrevaloració d'un únic
model pseudo-anglosaxó, desconeixent els sistemes d'aquests països, com hem
manifestat anteriorment,
f) una visió de conjunt en la
qual es recullen tòpics que circulen en un sector de la societat durant les
últimes dècades sense que s'haja efectuat cap comprovació rigorosa de la seua
veracitat, que podrien convertir-se en un atac interessat contra la universitat
pública.
3. Quant als continguts i propostes: La falta d'una metodologia
científica i l'encàrrec amb aparent finalitat preconcebuda per part del
Ministeri, ha dut a la Comissió a tractar aquells aspectes que li han semblat
més rellevants, deixant uns altres completament de costat. No és l'objectiu
d'aquest document repassar detalladament cada capítol de l'Informe, ni cabria
aquí resumir totes les aportacions que han arribat a aquest Consell, però si
que es fa necessari cridar l'atenció sobre alguns aspectes més preocupants i
que suposarien, en cas de ser duts a la pràctica, un total canvi de model
d'universitat pública:
3.1. Sobre la selecció del
professorat permanent. Es proposen dues vies diferents (funcionariat i
contractació directa), però en cap cas queda justificada la necessitat
d'aquestes dues vies. Si amb “la contractació directa” el que es pretén és
incorporar professors i investigadors internacionals de prestigi, seria més
convenient potenciar les figures ja existents del professor visitant o de les
càtedres amb patrocini; si, en canvi, s'està pensant en professorat nacional,
ja existeixen les figures contractuals necessàries per a accedir a la docència,
sempre en una situació pressupostària normal i no excepcional, com l'actual.
En l'Informe, es parla en
reiterades ocasions de l'excessiu percentatge de funcionaris entre el PDI i
s'oblida que la condició de funcionari ofereix garanties d'objectivitat en la
prestació del servei públic, en la selecció de les persones i en la
independència i la llibertat de càtedra, fet que resulta essencial en la funció
de la universitat i en la seua relació amb la societat.
En proposar que les acreditacions
siguen “convocades en un nombre determinat i molt lleument superior al de les
places ofertes per les universitats” poc després de recordar que hi ha més de
5.000 acreditats (entre TU i CU) sense plaça, es podria derivar un bloqueig
indefinit de l'accés a la funció pública i de la promoció dintre del
professorat universitari.
Aquestes propostes no només
dificulten la carrera acadèmica sinó també l'aprofitament per part de les
universitats dels esforços que realitzen en la formació de nous doctors,
unitats docents de qualitat i grups d'investigació.
3.2. Sobre el govern de les
universitats. L'enfocament de la Comissió, com han posat en relleu els dos
membres que han emès un vot discrepant, ataca el model d'autonomia i de participació
democràtica, podent ser clarament inconstitucional. Aposta per
l'intervencionisme dels governs autonòmics i per la liquidació de la
participació igualitària i de la democràcia interna de les universitats.
La UV, en els seus estatuts,
entén que l'autonomia universitària és una garantia irrenunciable per a poder
oferir el servei públic al que està cridada, enfront de les ingerències de
qualsevol poder polític, econòmic o ideològic. Així mateix, la participació en
la presa de decisions de tots els col·lectius que conformen la comunitat
universitària en els diferents òrgans de govern de la universitat representa un
avanç de la societat i un exemple de convivència i de democràcia.
Consideració final. Estem d'acord amb l'Informe que
no tots els problemes del SUE són d'ordre financer. Però és aquí on es fa palès
el caràcter abstracte, acrònic i ideològic de l'Informe, ja que ignora l'asfíxia financera i de tresoreria que
es troben actualment les universitats públiques. Evidentment, aquestes poden i
han de millorar en molts aspectes, com ho vénen fent al llarg de la seua àmplia
història, però no és menys cert que, en ocasions, per a sobreviure només es pot
atendre allò urgent. Allò urgent en aquest moment és dotar-les de recursos
perquè puguen complir la seua missió, sense perjudici d'un control rigorós de
la despesa i d'una optimització d'aquests recursos, exigible a qualsevol
organisme públic.
No serveix una desiderata
d'arribar al 3% del PIB per a educació superior quan la realitat és que les
universitats públiques espanyoles estan patint una llarga successió de retards
i incompliments de pagaments per part dels seus respectius governs autonòmics. El deute de la Generalitat Valenciana amb
la UV supera els 330 milions d'euros, fet que impossibilita totalment la
implementació de qualsevol política de millora i dificulta en grau màxim el
manteniment dels serveis i de la qualitat de la docència i de la investigació.
Confiem que aquesta asfíxia
financera i de tresoreria i la inculpació implícita que es fa en l'Informe de
la universitat actual com causant de la crisi estructural del model productiu
espanyol no serviran d'excusa per a proposar canvis estructurals en el model
d'universitat pública que s'ha consolidat des de la transició democràtica a
través de governs de diferent color i que qualsevol reforma que es porte a
terme en el futur serà producte del diàleg i del consens entre tots els agents
implicats: govern, universitats, representades per la CRUE, forces polítiques,
sindicats de treballadors i treballadores i associacions d'estudiantes.
Per totes les raons exposades, el
Consell de Govern de la Universitat de València, considera que l'Informe
encarregat pel ministeri d'Educació, Cultura i Esport i publicat en la seua
pàgina web no és un document vàlid per a iniciar el debat constructiu que es
pretén sobre la millora del SUE.
[1]
La investigació
en educació superior és un camp científic que compta de fa temps amb destacats especialistes.
