DISCURS DE CARLES PADILLA, CANDIDAT A DEGÀ, DAVANT LA JUNTA DE LA FACULTAT DE FILOLOGIA, TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ
23 DE MARÇ DE 2012
Benvolgudes companyes, benvolguts companys:
Moltíssimes gràcies per estar ací en un dia tan important i que pot decidir les passes que haurà de seguir la nostra Facultat els pròxims anys.
Aprofite aquesta ocasió també per donar les gràcies a la Junta i a tota la Facultat per la comprensió i el tracte tan extraordinari que he rebut en els dos anys que he estat Secretari del Centre.
És un gran honor i al mateix temps una gran responsabilitat per a mi estar hui davant de vosaltres per a presentar-vos la meua candidatura a degà, presentar-vos el meu equip, el projecte que hem confegit i demanar-vos la vostra confiança.
Deganes, vicedegans i vicedeganes, directors i directores de departament, membres de Claustre, representants en múltiples comissions, són un auditori d’un gran prestigi que reflecteix la importància de l’assumpte que ens ocupa.
Abans de parlar del futur, permeteu-me que dedique uns minuts a unes persones per a les quals aquest dia representa el final d’un període molt interessant, en què han treballat dur per a la Facultat. M’estic referint, òbviament, a l’actual equip de direcció, els meus companys i amics Adela Cortijo, Mercedes Quilis, Josep Enric Rubio, Francesc Martínez i, per suposat, Maria José Coperías.
Tots ells han treballat durament en les diferents àrees de direcció i de gestió de la Facultat, i els últims anys han estat companys incondicionals meus i m’han ensenyat i m’han ajudat en innombrables ocasions.
Xavier Gómez, l’anterior secretari, també va ser un gran amic i company, i un mestre per a molts de nosaltres. La seua partença prematura va ser un colp duríssim per a tots i va deixar-nos un buit irreparable, però, irònicament, pot ser una de les causes principals per les quals jo em trobe en aquesta situació privilegiada davant els representants de la Facultat.
Nou anys de vicedegana i sis de degana fan mereixedora Maria José Coperías d’un reconeixement especial. El seu compromís i la seua honestedat són un exemple per a tots nosaltres. Treballar amb ella és sempre un luxe i un plaer. Modesta i discreta, destina hores i hores a treballar per a tots nosaltres sense importar-li l’hora del dia o el dia de la setmana.
Una de les primeres iniciatives que volem emprendre si arribem al deganat és fer un homenatge conjunt a tots els degans i deganes que han estat al front de la Facultat de Filologia –després Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació- des de Sanchis Guarner fins a hui.
De 1979 ençà: Manuel Sanchis Guarner, Àngel Anglada, Joan Oleza, Carme Barceló, Vicent Simbor, Josep Lluís Sirera, Antonia Sánchez, Carmen Morenilla, Ferran Carbó, Josep Lluís Canet i l’esmentada María José Coperías.
És una mostra del respecte que sent pel càrrec i de l’esforç que faré per estar a l’altura de tots ells o, si més no, per no desmerèixer els seus noms.
Per a aquesta apassionant aventura no estic sol. A més de la confiança i el suport de la meua muller, Charo, a qui he d’agrair que em permeta furtar més hores a la meua família per dedicar-les a la Facultat i que espere que se senta orgullosa de mi, compte amb un grup de persones que també s’han implicat i s’han compromés amb aquesta empresa.
Tenia molt clar des del primer moment que el més important era construir un equip que compartira amb mi la mateixa visió de la Universitat pública i la mateixa il·lusió per integrar tots els membres de la Facultat en un projecte innovador, comunicatiu i participatiu.
Abans fins i tot de prendre aquesta decisió ja tenia l’oferiment desinteressat i lleial de Francesc Martínez Gallego. El seu suport va ser clau per diferents motius: una segona persona de l’actual equip suposava una transferència de mandat molt més fàcil i que repercutiria menys en el funcionament de la Facultat. El seu coneixement i la seua experiència en les titulacions de Comunicació i Periodisme equilibraven els meus en Filologies i Traducció. El Pla Director i la RTV de la Facultat són projectes que ell ha portat des del principi i semblava, com és lògic, la persona ideal per a enllestir-los.
Totes aquestes consideracions objectives passen sens dubte a un segon pla per a qui coneix més de prop Francesc. Historiador, periodista, polític són algunes de les facetes que configuren la seua formació però també la seua visió del món i la seua personalitat optimista, activa i sempre conciliadora. Si compte amb la vostra confiança ell continuarà sent vicedegà d’economia i infraestructures i per tant l’única persona que roman en el seu càrrec actual.
Paral·lelament a la preparació de les eleccions a Junta de Facultat vaig anar completant l’equip i configurant el projecte de la candidatura, fruit de múltiples reunions amb professors, PAS i estudiants de diferents departaments, titulacions i de secretaria.
Begonya Pozo (de l’àrea de Filologia Italiana) i Ana Rosa Calero (de l’àrea de Filologia Alemanya) van ser les següents a incorporar-se a l’equip. Les cite al mateix temps perquè vaig fer-los la proposta al mateix temps a les dues. Elles havien de fer visible la voluntat de renovació en les formes de dirigir la Facultat. Servir de contrapunt a la major experiència que aportàvem Francesc i jo. Són persones molt volgudes entre els seus companys i companyes i especialment entre el PAS i els estudiants. Feministes actives i amb una gran capacitat d’organització i de mobilització. Begonya portarà les àrees de cultura, igualtat i comunicació i Ana Rosa les de relacions exteriors i participació, incloent-hi les relacions amb PAS i estudiants.
Conec Amparo Ricós, de l’àrea de Llengua Espanyola, des de fa vint anys, quan els dos treballàvem a l’Institut d’Ensenyament Secundari de L’Eliana. Tenim amics comuns des d’aleshores i una trajectòria docent semblant que no ha estat sempre fàcil. Ella té una capacitat de treball sorprenent i destaca per la seua facilitat per concentrar-se i per fixar-se fins en el mínim detall de les coses. Per aquestes característiques, em va semblar que seria la persona ideal per ocupar-se de les àrees d’ordenació acadèmica i de qualitat.
L’última incorporació en el temps va ser la de Rafael Roca, de l’àrea de Filologia Catalana. Tenia molt bones referències seues que es van confirmar des del primer moment. És una persona seriosa, però amb un gran sentit de l’humor alhora, treballadora, rigorosa i compromesa. Va acceptar la meua proposta de fer-se càrrec de la secretaria de la Facultat i es va integrar molt ràpidament a l’equip, que amb ell quedava complet. A banda de la secretaria, s’ocuparà de la pàgina web i col·laborarà en altres àrees de treball amb Amparo Ricós.
Conformem per tant un equip complet, amb representants de tots els departaments, paritari i que uneix experiència amb noves il·lusions, capaç de garantir el correcte funcionament de la Facultat, per un costat, i amb ganes de transformar i de proposar noves formes de comunicació i de participació, per un altre.
És un equip jove, però amb el suficient reconeixement per part dels companys i companyes dels diferents departaments, com va quedar reflectit en el gran recolzament que vàrem rebre en les passades eleccions a Junta de Facultat i que vull agrair de bell nou de part de tots ells.
Estem treballant des d’octubre de l’any passat (des de novembre amb Rafael, i més motivats després de les eleccions a Junta) com si ja fórem l’equip que haguera de dirigir la Facultat els pròxims tres anys. No es tractava de fer-se vanes esperances sinó més aviat d’anar preparant-se per a una possible assumpció de responsabilitats en breu. Reunions freqüents i contacte diari han conformat una manera de treballar que volem que siga l’habitual en el futur. Vàrem establir un calendari i uns objectius i fins ara els hem complit tots. Si gaudim de la vostra confiança tenim també preparada una guia de ruta per als propers mesos.
L’organigrama que presentem té una triple estructura bimembre. Cada un de nosaltres compartirà responsabilitats amb un company o companya per intentar que cap àrea quede desatesa. Molt resumida aquesta estructura seria: Francesc-Carles, Ana Rosa-Begonya, Amparo-Rafael. Les responsabilitats, excepte les pròpies del degà, seran solidàries, no subsidiàries. Això duplicarà al principi el nostre treball però garantirà el servei i al mateix temps ajudarà a reforçar la col·laboració entre nosaltres.
Una de les propostes que presentem és la incorporació a les reunions de l’equip, amb una periodicitat mensual, de dos representants del PAS i dos representants de l’alumnat. Del PAS seran l’administradora o administrador més una altra persona elegida per ells de la manera que millor consideren i amb la duració o les possibles substitucions que estimen oportunes. De l’alumnat seran la coordinadora o el coordinador de l’ADR més una altra persona que ells puguen nomenar o substituir en les mateixes condicions que el PAS. Amb sis professors i professores de l’equip deganal, provinents dels sis departaments de la Facultat, més dos representants del PAS, més dos dels estudiants es conformarà una comissió consultiva que supervisarà les tasques rutinàries d’organització i funcionament i recollirà les propostes que s’hagen de portar a la Junta de Facultat. Amb deu persones atenem al sentit original de les paraules degà i deganat (del llatí decanus, “cap de deu soldats”).
Aquesta Comissió no restarà en cap cas competències a la Junta de Facultat ni a la resta de comissions que preveuen els Estatuts de la UVEG i el Reglament de la FFTC. Servirà per garantir la participació del PAS i de l’alumnat en els òrgans de direcció i el dret a la informació de tots els integrants de la Facultat.
Una altra comissió de centre de nova creació serà l’encarregada de coordinar les obres del Pla Director. Segons avancen les obres una subcomissió de cada planta organitzarà els trasllats per minimitzar les molèsties i agilitzar les intervencions. El vicedegà d’economia i infraestructures presidirà la comissió de centre, i tant en ella com en les subcomissions parcials participaran pdi, pas i estudiants.
Quan estiguen acabades les obres i se sàpiga també quins dels Instituts Interuniversitaris es queden a la Facultat, una comissió d’espais estudiarà la millor utilització de les zones comunes i, si escau, possibles redistribucions d’espais en funció de les necessitats dels departaments i Instituts. Aquesta comissió d’espais tindrà la mateixa composició que l’encarregada de coordinar el Pla Director i els seus membres seran proposats o renovats pels departaments.
Reactivarem el treball de les comissions ja existents i fomentarem la participació en elles especialment entre el PAS i l’alumnat. Cap membre de la comunitat universitària ha de sentir-se alié a la pressa de decisions o a l’accés a la informació.
Una altra de les propostes és un Codi Deontològic que servirà de marc ètic fonamental i que es concreta en un conjunt de principis d’actuació basats en la responsabilitat i en la solidaritat. Són 15 normes bàsiques que poden semblar òbvies però en l’època en què vivim no està de més que figuren per escrit com una mostra més de compromís i transparència, com a signe inequívoc que la nostra intenció és treballar per a benefici de tots i no per a benefici personal.
El codi té com a missió determinar el grau de competència i de qualitat en el compliment de les nostres funcions com a membres de l’equip deganal. Serà obligatori per a tots nosaltres i ha estat redactat i consensuat igualment per nosaltres. Serà la Junta de Facultat, com a òrgan suprem del Centre, l’encarregada de controlar les actuacions del degà i del seu equip.
COMPROMÍS - RESPONSABILITAT
PARTICIPACIÓ - COL·LABORACIÓ
COMUNICACIÓ - TRANSPARÈNCIA
Són les tres línies principals que defineixen la nostra candidatura i el nostre projecte. Des del primer comunicat a meitat d’octubre passat fins a hui no ens hem eixit d’aquestes línies mestres. El bloc que vam obrir en internet va rebre més de 750 visites en novembre i en porta més de 1000 en aquest mes de març. Les reunions que hem mantingut han seguit sempre els mateixos criteris i han sigut ben profitoses. En algunes d’elles s’ens ha trasmet que en aquesta Facultat faltava comunicació, en un sentit ampli de la paraula.
Semblava paradoxal que en una Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació alguns col·lectius trobaren a faltar precisament comunicació. Comunicació entre departaments, comunicació entre PDI i PAS, entre PAS i estudiants, entre PDI i estudiants. Comunicació entre les àrees d’humanitats i les de ciències socials.
Aquesta observació reiterada ens va fer reflexionar: Com és possible això? D’on ve el problema? Hi ha alguna solució?
Al meu parer no es tracta d’un problema de l’equip actual, com algú ha volgut veure, ni d’aquesta Facultat en concret perquè reunisca diferents titulacions amb múltiples àrees. Es tracta d’un PROBLEMA ATÀVIC I GENERALITZAT DE LA UNIVERSITAT, d’una institució de més de 500 anys, que hereta unes estructures molt jerarquitzades i una divisió estamental molt ben definida. La Universitat va en molts aspectes per davant de la societat, però en molts altres va per darrere i potser aquest n’és el principal.
Com a demòcrata convençut que sóc crec que hi ha solució i com a filòlegs i comunicadors que som tots nosaltres estem en posició privilegiada per aportar-la. La solució té un nom:
PARAULA
La paraula és la nostra eina de treball, el nostre objecte d’estudi, la nostra força i el nostre punt d’unió. Tot alhora.
La paraula és l’element que uneix filologies, traducció, comunicació i periodisme.
Paraula és COMUNICACIÓ entre persones, és el que converteix el ‘jo’ i el ‘tu’ en un ‘nosaltres’. Per això, saber escoltar és tan important com saber parlar.
Paraula significa també PROMETENÇA, promesa, compromís. Ací la dita llatina de verba volant scripta manent (“les paraules volen els escrits romanen”) no serveix. S’ha d’admetre l’error i la rectificació, no s’ha d’admetre la falsedat ni l’ocultació.
VERBA MANENT (“les paraules romanen”) ha de ser la nostra màxima i ha estat una de les màximes que ha seguit aquest candidat en la seua trajectòria vital.
Paraula significa també expressió de sentiments, POESIA, CREATIVITAT, INNOVACIÓ.
Paraula és DIÀLEG, és NEGOCIACIÓ, és fugir dels conflictes i els enfrontaments.
Paraula significa alhora expressió d’idees, és IDEOLOGIA.
Les paraules conformen un IDIOMA i aquest una IDENTITAT.
Som i valem, en definitiva, el que és i val la nostra paraula.
Si pensara que la meua paraula no té crèdit, és a dir, no és creïble i no genera confiança, no us demanaria aquesta i no em presentaria com a candidat.
Com que imagine que ja coneixeu el codi deontològic i el projecte que presentem, vaig a parlar únicament dels punts més importants d’aquest últim:
El primer és sens dubte EL COMPROMÍS AMB L’ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT.
Assistim a la posada en pràctica d’un pla preconcebut de desmantellament dels serveis públics essencials com ara la sanitat, l’educació i les prestacions socials. Amb l’excusa de la crisi econòmica, que en realitat no és econòmica sinó financera i que en realitat no és una crisi del sistema sinó més aviat el triomf del capitalisme, els governs liberals estan aplicant retalls en augment a aquests serveis per ofegar-los en benefici d’interessos privats.
La sanitat a la comunitat valenciana ja ha encetat un procés de gestió mixta que molts consideren un model exportable a altres comunitats. La reducció dels pressupostos per a totes les fases de l’ensenyament afecta les condicions i fins i tot els llocs de treball de molt professorat i PAS i òbviament la qualitat de l’ensenyament que reben els nostres alumnes.
El programa Estrategia Universidad 2015, dins del marc Europa 2020, contempla entre altres ingerències la possibilitat que el Rector (mai no parla de rectores) siga una persona aliena a la Universitat. Tenim notícies que aquest programa continua endavant i que una “comissió d’experts” de dins i fora de la universitat, i de dins i fora de l’estat espanyol està estudiant quin ha de ser el model d’universitat del futur, entenem que rendible en termes econòmics a la societat.
El Pla Bolonya era sobre el paper força atractiu per les possibilitats que obria d’intercanvi de coneixements i de persones i per l’homologació de títols, però la seua aplicació pràctica sense un finançament adequat s’ha convertit en un parany amb efectes negatius en la qualitat i l’especialització de l’ensenyament, en les titulacions de grau i postgrau, i en l’import de les matrícules i les taxes.
ESTEM ABSOLUTAMENT EN CONTRA D’UN ALTRE MODEL D’UNIVERSITAT PÚBLICA. La universitat pública és l’única garantia que qualsevol ciutadà o ciutadana puga accedir a l’ensenyament superior. Per a la majoria de la població allò públic no és una opció sinó l’única opció i no podem renunciar a aquest servei públic per a beneficiar uns pocs privilegiats.
En el mateix ordre de coses, cal garantir l’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA que contempla la Constitució en el seu article 27, punt 10. En els últims mesos hem pogut sentir aquesta necessitat gràcies principalment a la iniciativa dels nostres estudiants: quan convertiren la Plaça de l’Ajuntament en la Plaça 15M, quan es tancaren en Geografia i Història o en Rectorat protestant per la resposta de la policia a les manifestacions al Lluís Vives, quan ens reunirem en Assemblea en aquesta Facultat junts professorat, personal d’administració i serveis i alumnat i la convertirem en una ZONA TEMPORALMENT AUTÒNOMA (TAZ).
La ciència no es pot mesurar ni es pot quantificar econòmicament. Les publicacions, patents, congressos, són únicament indicadors. El que val realment és el coneixement assolit durant els anys, mitjançant l’estudi, la investigació i l’experiència i que els docents hem de fer arribar als estudiants de la manera més efectiva, facilitada aquesta tasca pel col·lectiu d’administració i serveis i per la tecnologia més adient.
Si som conscients d’això no serem mai esclaus de cap govern.
Nosaltres tenim el que ells volen i no al revés.
Aquesta és la raó de per què volen desmantellar l’ensenyament públic, si el coneixement es democratitza, el poder també ho fa. Per als poders fàctics la Universitat, com a símbol màxim de la saviesa, ha d’estar a l’abast d’uns pocs, d’ells.
EL MISSATGE HA DE SER CLAR, CONTUNDENT I UNÍSON: NO ESTEM EN VENDA!
Al llarg de la meua carrera he seguit sempre aquesta línia de compromís. En la meua època d’estudiant vaig ser durant 5 anys delegat de curs i representat d’estudiants en Junta de Facultat. Fins a presentar-me a les oposicions de secundària vaig treballar un curs en un centre concertat i em proposaren continuar-hi, però jo vaig preferir presentar-me a les oposicions i vaig renunciar a aquell. Després de 7 anys com a professor de batxillerat vaig demanar una excedència per assolir una plaça d’ajudant en aquesta casa, renunciant a més del 50 % del meu salari i a la meua condició de funcionari durant 8 anys, i això després de 2 recursos. Aquestes són algunes mostres de la meua vocació clara envers l’ensenyament públic. El dia 29 faré VAGA contra la reforma laboral i contra els retalls socials.
El segon punt, però no menys important, és EL COMPROMÍS INTEL·LECTUAL I MORAL AMB LA DEFENSA DEL VALENCIÀ.
COMPROMÍS INTEL·LECTUAL en tant que filòleg llatinista, amb una visió àmplia i clara de la família lingüística llatina i de la història de la nostra llengua.
COMPROMÍS MORAL en tant que valencià i professor que ha de vetlar per la protecció d’una llengua pròpia minoritzada. Això es pot fer sense renunciar al castellà, que gaudeix de molt bona salut i que és la segona llengua més parlada del món, per darrere del xinés i per davant de l’anglés.
Des de fa més de 20 anys done les classes en valencià, primer a l’institut i després a la Facultat. No era tan fàcil aleshores i calia quasi justificar-se i demanar permís.
En la meua fulla de serveis de la Universitat consten vora un 90% del total de les classes impartides en valencià. L’altre 10 %, que figura en castellà, es deu a errors o en algun cas a exigències d’horari o desdoblament de grups.
Com a Secretari del meu Departament primer i de la Facultat després he fet servir sempre el valencià en totes les comunicacions i actes. Crec sincerament que és el nostre deure fer aquesta discriminació positiva com a mínim en el nostre Centre.
Pertany a la Comissió de Política Lingüística de la UVEG i en els últims mesos hem confegit un Pla d’increment de la docència en Valencià que esperem que siga aprovat en breu pel Consell de Govern i aplicat als centres. Aquest pla fixa com a objectiu el repartiment equitatiu en castellà i valencià de la docència no impartida en una llengua estrangera i afecta també a les matèries que imparteixen les àrees de Filologia i de Didàctica de la llengua, excepte que aquelles s’impartisquen en la llengua corresponent a la filologia o a la didàctica. Per al curs vinent l’objectiu és que es consolide el 25% en valencià, el 35% en 5 anys i arribar al 50% en 10 anys. Els terminis són llargs però són els únics realistes amb els recursos humans i econòmics que actualment té la Universitat.
Per un altre costat, volem afavorir la formació en llengües estrangeres de tota la comunitat universitària i incentivar la seua utilització com a llengua vehicular en totes les assignatures d’especialitat que siga possible. Els alumnes, especialment els de Comunicació Audiovisual i Periodisme, reclamen més hores en llengües modernes que el mínim reglat en els plans d’estudi.
Pretenem que la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació continue sent un referent lingüístic i cultural dins i fora de l’àmbit universitari i dins i fora del nostre territori.
PER ACABAR: No tingueu cap dubte que estic preparat per dirigir amb l’ajuda de tots aquesta Facultat. Sóc corredor de fons i estic acostumat a l’esforç, al treball metòdic de cara a un objectiu. Preparar i córrer maratons reclamen una DISCIPLINA i un SACRIFICI VOLUNTARI difícil de comparar amb altres experiències.
En aquesta Junta de Facultat som 42 membres, tants com quilòmetres té una marató, sols n’hauríem de recórrer un cada ú de nosaltres per arribar a la meta. Aquesta meta és comuna: les millors condicions de treball i d’estudi per a tots nosaltres.
Gracies i sort a l’equip que encapçala José Antonio Calañas: Evelio Miñano, Conxa Ferragut, Virginia González i Rosanna Mestre. Estarem en bones mans si guanya les eleccions d’avui.
En aquest cas, nosaltres continuarem treballant en la Junta de Facultat i en les comissions en què puguem ajudar aportant els nostres coneixements i la nostra experiència sense fer cap oposició sistemàtica. Haurà valgut la pena arribar ací per haver pogut conèixer a molts de vosaltres i per tot el que hem aprés en aquests mesos.
El procés electoral ha estat exemplar i els possibles distanciaments que hi haja hagut desapareixeran quan acabe aquesta reunió per a tornar a treballar tots units.
Si guanyem nosaltres intentarem fer-ho el millor possible i sol·licitarem igualment la participació i col·laboració de tots i de totes vosaltres.
Moltíssimes gràcies