Intervenció al Claustre de 6 de febrer de 2014

CLAUSTRE UV 6 febrer / 14

Intervenció de Carles Padilla, degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Bon dia a totes i a tots. Vull felicitar i donar les gràcies en primer lloc als dos candidats i als seus respectius equips per l'interés i la valentia que demostren presentant les seues candidatures en un moment tan difícil per a la universitat pública i amb una perspectiva de futur tan incerta.

Aquesta campanya és molt especial i important perquè és possible que assistim per última vegada a una elecció de rector tan participativa i democràtica. Tot apunta que el ministre Wert intentarà fer una volta de femella més i s'atrevira per fi a plantejar un altre model de governança universitària més acord amb els seus interessos i en sintonia amb les propostes de l'anomenat Informe dels Experts que ell mateix va encarregar. El fet de que hi haja més d'una candidatura demostra que el moment que vivim és difícil i que hi ha una especial sensibilitat cap a les amenaces en forma de decrets o de retalls que puguen venir dels governs central o autonòmic.

Després d'aquesta felicitació i d'aquest agraïment sí que vull manifestar un parell de coses que no vaig entendre de la precampanya que hui seria un bon moment per a aclarir, si és possible. La primera i potser la més important és una manifestació del candidat Vicent Martínez que va dir que la “Universitat havia de recuperar la dignitat perduda”.

¿Hem perdut tota la dignitat o només una part de la dignitat? No sóc historiador però segur que en la Universitat de València és una de les institucions vives més antigues de la Comunitat i de tot l'Estat. Del Tribunal de les Aigües no coneixem molt bé l'antiguitat, però la seua funció i dimensió social actualment no són en absolut comparables. Només aquesta dada fa la Universitat suficientment digna al meu parer.

Des de març de 2010, primer com a Secretari de la meua facultat i els dos últims anys com a Degà, he participat en nombroses comissions i grups de treball i el fet de que ara es qüestione la dignitat d'aquestes actuacions o del seu resultat em preocupa. Em recorda una vegada més la crítica que es feia en l'Informe citat que deia literalment Espanya no té la Universitat que es mereix. Posaré alguns exemples de les decisions de què he sigut partícip.

En la Comissió de Professorat s'han buscat totes les fórmules possibles per a garantir l'estabilitat i la promoció del PDI fregant els límits legals fins al punt de guanyar-nos un recurs del Ministeri d'Hisenda contra les promocions de 2012.

En la Comissió de Beques Pròpies hem hagut de treballar per a reduir en part l'efecte de la pujada brutal de taxes de grau i de màster i la reducció del pressupost de les ajudes de la Generalitat. De 2012 a 2013 vàrem quadriplicat el pressupost de la Universitat per a aquesta partida passant de 225.000 a 900.000 EUR. Per a 2014 hem arribat a un milió d'euros. Com jo he estat en aquesta comissió des del primer dia i he proposat mesures que després ha aprovat el Consell de Govern no puc sentir-me indigne sinó més aviat orgullós que cap estudiant es quede sense estudiar en la universitat per motius econòmics. En aquest punt és necessari que una vegada més agraïm la col·laboració del Centre d'Idiomes que va transferir la major part dels seus beneficis a aquesta partida pressupostària.

En la Comissió de Política Lingüística es va crear una Subcomissió que va elaborar el Pla d'Increment de la Docència en Valencià. La redacció d'aquest Pla va costar sis mesos de treball fins a arribar un consens i dos mesos més per al seu tràmit. L’increment de la docència en valencià i el seu control s'entenen ja com una cosa absolutament normal i han suposat un canvi de mentalitat a l'hora de confegir l'OCA i el POD de les àrees i departaments.

No vaig a estendre'm ara sobre altres comissions de les quals forme part (Econòmica, Postgrau, Igualtat, Llengües L2) o grups de treball (l’assessor del VR d'ordenació acadèmica i professorat, el d'ensenyança online, o el més recentment creat per a estudiar la situació dels col·legis majors) . Disculpeu-me per tant si em preocupa que després de tant treball conjunt de tantíssima gent (jo sóc només un exemple) es puga qüestionar la dignitat de la Universitat. En totes aquestes comissions, i en el Consell de Govern òbviament, només he vist persones compromeses i treballant per al bé comú.

La segona cosa que volia manifestar tal vegada no siga tan important però també m'ha fet reflexionar. Es justificava la candidatura de Vicent Martínez com un posicionament a l'esquerra de l'actual equip de govern. No entenc exactament què vol dir això. En el programa presentat hui només he escoltat dues propostes concretes que podrien qualificar-se com a noves: L'eliminació dels controls del GDH i del GDI i la reducció a 240 hores del màxim de docència anual del professorat.

En els últims anys la Universitat de València s'ha manifestat reiteradament enfront dels atacs que ha patit, com ara

-RD 14/ 2012 que modificava a la dedicació del professorat i deixava la porta oberta a la pujada de les taxes acadèmiques, que la Generalitat no va tardar a aplicar.

-pressupostos minvants any rere any.

-incompliment dels pagaments per part de la Generalitat Valenciana, el deute de la qual sobrepassa els 300 milions d'euros. La Universitat ha sigut la única que ha interposat un recurs contenciós-administratiu per a reclamar el deute reprogramat que no ha sigut satisfet.

-l’Informe dels Experts encarregat i publicat pel ministeri d'educació, que proposa un canvi en l’accés del professorat a la Universitat i en el model de governança.

-reducció del pressupost de beques de la Generalitat Valenciana.

-Acord de la Societat Civil Valenciana (la Universitat de València va decidir no adherir-se i va publicar un Manifest recordant el seu compromís constant amb la societat).

-tancament de RTVV.

-cessament d'emissions de Catalunya Ràdio.

S'han fet diferents vagues. En aquest punt he de dir que el col·lectiu d'estudiants ens ha donat sempre un exemple de valentia i compromís a tota la comunitat universitària i a tota la societat.

No s'ha portat al Consell de Govern cap assumpte que no estiguera aprovat prèviament per la Mesa Negociadora.

¿Com proposen estar més a l'esquerra? ¿Amb una vaga indefinida? ¿Per mitjà de la insubmissió total de l'equip de govern de la UV i dels centres? No descartem cap d'estes mesures però hem de ser conscients les seues conseqüències. Una vaga indefinida pot suposar que l'alumnat no complete els seus estudis i no obtinga les seues titulacions. També podrien exigir alguns el reemborsament de les seues matrícules. El personal de la Universitat hauria d'assumir els retalls de les seues nòmines i no sé si actualment tothom té reserves suficients per a pagar les seues despeses mensuals sense percebre la seua nòmina completa un o més mesos. La insubmissió comportaria la immediata destitució del rector i del seu equip així com dels degans i deganes que els hagueren secundat. En aquest cas el govern autonòmic ho tindria realment fàcil: intervenció de la Universitat i designació directa dels càrrecs de responsabilitat, de manera que la institució passaria totalment a les seues mans i hauria perdut definitivament la seua autonomia. No sé si la Nau ha derivat o no a l'esquerra estos últims anys però per descomptat s'ha mantingut ferm enfront del vent fort de babord imperant.

Vull finalment deixar constància que aquesta intervenció no qüestiona en absolut la bona intenció ni la capacitat de cap membre de cap de les dues candidatures. Vàrem rebre amb alegria la notícia que finalment hi hauria dues candidatures. D'una altra manera, si cap candidat o candidata s'haguera presentat o haguérem tingut dificultats per a trobar-lo, sí que hauríem d’estar realment preocupats. També tenim tots una tranquil·litat i la confiança que el pròxim 21 de febrer, siga qui siga el nou rector, totes i tots continuarem treballant amb la mateixa il·lusió i la mateixa unitat pel l’interés comú: defendre la Universitat pública i de qualitat.